L’Escala
Les roques, en canvi, les porten esculpides.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quins pensaments tan encertats, Carme. Sempre descobreixes noves comparacions.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! vaig començar a escriure només pensant en la sorra, però de cop em va sortir l'altra cara de la moneda...
EliminaQuina platja tan coquetona... Aquest any no he trepitjat la sorra , el mar només l'he vist de lluny, esperaré una altra temporada!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Tenim unes platges precioses en aquest país. A L’Escala, totes ho són! Bon dia, M Roser!
EliminaQuins records! La primera vegada que vaig estar de colònies amb els alumnes de Balsareny va ser a l'Escala. Què bonics els versos
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfonso. Quina alegria veure't per aquí! Una abraçada.
EliminaSempre em fas anar més enllà del que veiem i, no saps com m'agrada!!...
ResponEliminaQué maca, i qué encertada, la teva definició de la petjada que deixen "totes les onades"...
Quina sensibilitat tens!!... Gràcies!!
Una abraçada molt forta.
Les metàfores tenen sempre múltiples continguts i lectures . M'alegro molt que t'agradi, Montse! Gràcies a tu, per continuar passant per aquí. Una abraçada molt forta!
EliminaUna descripció molt certa i poètica , a la vegada !. Una bona sorpresa ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!
EliminaLa sorra seria la vida, les roques l'art. M'agrada moltíssim!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena. Celebro molt que t'agradi!
Elimina