Les roques, en canvi, les porten esculpides.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Quins pensaments tan encertats, Carme. Sempre descobreixes noves comparacions.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! vaig començar a escriure només pensant en la sorra, però de cop em va sortir l'altra cara de la moneda...
EliminaQuina platja tan coquetona... Aquest any no he trepitjat la sorra , el mar només l'he vist de lluny, esperaré una altra temporada!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Tenim unes platges precioses en aquest país. A L’Escala, totes ho són! Bon dia, M Roser!
EliminaQuins records! La primera vegada que vaig estar de colònies amb els alumnes de Balsareny va ser a l'Escala. Què bonics els versos
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfonso. Quina alegria veure't per aquí! Una abraçada.
EliminaSempre em fas anar més enllà del que veiem i, no saps com m'agrada!!...
ResponEliminaQué maca, i qué encertada, la teva definició de la petjada que deixen "totes les onades"...
Quina sensibilitat tens!!... Gràcies!!
Una abraçada molt forta.
Les metàfores tenen sempre múltiples continguts i lectures . M'alegro molt que t'agradi, Montse! Gràcies a tu, per continuar passant per aquí. Una abraçada molt forta!
EliminaUna descripció molt certa i poètica , a la vegada !. Una bona sorpresa ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!
EliminaLa sorra seria la vida, les roques l'art. M'agrada moltíssim!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena. Celebro molt que t'agradi!
Elimina