Pèrgola



Que poc espai, a dins!
Tot és a fora...
Vora la riera, pararia la taula
sota l'ombra de la figuera.
Amb música d'aigua.

Comentaris

  1. La pèrgola respira tranquil·litat , mentre ens espera a que tornem del riu...perquè li expliquem intimitats del ànima...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquestes pèrgoles, una mica destartalades, tenen un encant especial. Hauria de fer una mica fe neteja, però m'hi quedaria.

      Suprimeix
  2. Són llocs que conviden a estar-s'hi. Malgrat que no tenen un sostre "comme il faut" t'hi sents resguardat i a gust. Ets fora i, alhora, ets dins. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, en aquest cas els arbres fan de sostre. No necessiten ni posar cap enfiladissa. Són llocs atractius.

      Suprimeix
  3. Protegeix i és intempèrie alhora, com un llibre.
    Això de la "música d'aigua" és molt maco! L'aigua és tan lírica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ets única fent comparacions poètiques i encertades. Com un llibre, m'encanta! El so de l'aigua és un dels millors sons de la natura, per no dir el millor.

      Suprimeix
  4. Que bonic sortir a prendre l'aire sota la pèrgola, també i podem esmorzar, berenar...I sobretot llegir o escriure poemes, que ens inspirarà tota aquesta verdor...És bonic que el so de l'aigua sigui la música que ens acompanyi!
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
  5. Em quedo amb la "Pèrgola" que descrius, és molt més maca que la que apareix a la imatge!!...
    Me la he imaginat amb el so de l'aigua ...He tancat els ulls i m'ha vingut el record de bones sensacions, segurament ja viscudes.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot hi era, de veritat: la figuera, la riera, encara que no surtin a la foto. La fressa de l'aigua és màgica.

      Suprimeix
    2. ... no havia acabat... la fressa de l'aigua embelleix qualsevol pèrgola, fins i tot aquesta. Una abraçada.

      Suprimeix
  6. L'únic que no m'agradaria d'aquest lloc serien els mosquits. Per la resta, em passaria el dia llegint sota la pèrgola!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó... jo no hi penso mia amb els mosquits i després en surto malparada!

      Suprimeix
  7. Que bé sonen les paraules refrescants la música d'aigua.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Encara són els voltants de Can Planes. Vaig gaudir molt entretenint-me per allà. Sempre que havia anat a la cascada, hi havia anat molt més directament. Aquest dia vam xafardejar racons i raconets. Un plaer.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars