Finestreta ocupada



Tapats, rere el fullam de vida quotidiana, 
sempre hi som, ben endins.
Propers i inabastables.
Eterns, de tan efímers.







Comentaris

  1. Sí que hi som però sovint aquest fullam ens amaga més del que toca i no és fàcil apartar-lo.

    ResponElimina
  2. Amb tan poques paraules, què bé has definit una manera d'estar i de viure...
    I l'aquarel.la s'ajusta perfectament a la descripció.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, endins, endins hi som per a moltes coses i per a molts llocs i moltes persones on voldríem ser, però no donem l'abast i no parlo del confinament sinó de la vida normal. Ja saps què vull dir.

      Una abraçada Montse!

      Elimina
  3. L'esperança és verda. Un verd que madura lenntament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant lentament que a vegades és més verda, que no pas esperança...
      🐸🐲🐉🍏🍈🍀🌲🌳🍃🌱🌿

      Elimina
  4. No sé si les plantes son perquè no ens vegin, o perquè no volem veure la realitat, que està plena de gent irresponsable... Mentre nosaltres, finestra endins, anem fent la nostra vida quotidiana!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no hi ha cap intenció concreta, però tapen igual.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars