Riera



Encara hivern,  mentre la riera mandreja per la plana,
aprofitem transparències despullades, per veure lluny.
Els canyissars, vençuts pel temporal Gloria
fan un paisatge romànticament desolat

I, ara, des de casa, quiets, sans i  tranquils (de moment)
cerquem imatges i records i moments bonics.

I les paraules ens ajuden a  ser aquí i allà.
I era bella la desolació hivernal de la riera.


Comentaris

  1. Fins i tot amb la seva desolació, és un lloc ple de bellesa. Ara toca fer bondat i no sortir gaire però sabem que tots aquests espais seguiran al mateix lloc, esperant-nos. Hi tornarem... mentrestant, cuidem-nos!

    ResponElimina
  2. Estar sà i tranquil ja és un bon començament... Ara toca paciència i responsabilitat. Esperem que passe prompte la fí del món. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, tenim sort de començar bé. Esperem que no es faci gaire llarg.

      Elimina
  3. "Riera dolça i lenta
    on vas avui matí?
    Jo vaig avall sens pressa
    seguint el meu camí.
    Riera dolça i lenta
    quin és el teu destí?
    Jo dormo entre la molsa
    del vespre fins al matí."
    (Esquirols)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa que no l'havíem cantat vegades, aquesta!!!! Quins temps!

      Elimina
    2. Té una música preciosa, molt inspirada en el lent moviment de l'aigua d'una riera.
      I no t'ho havia dit abans, el teu poema m'ha agradat molt.

      Elimina
    3. Ara me l'acabo de buscar al youtube. Quina ilu tornar-la a sentir!

      Gràcies, Xavier!

      Elimina
  4. Repescarem imatges que ens ajudaran a viure i paraules que ens ajudaran a escriure.
    Ves si estic tranquil·la que fins em surten rodolins i tot, Carme!

    ResponElimina
  5. Ara toca viatjar a altres paisatges , mitjançant la pantalla ... al menys , és més barat ! hehehe
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que no cobrarem la feina que no farem, al menys estalviem.

      Elimina
  6. "I, ara, des de casa, quiets, sans i tranquils (de moment)
    cerquem imatges i records i moments bonics."

    És clar que sí... és el millor que podem fer... i pregar perquè hi hagi el menor nombre de víctimes...
    D'aquí un any ho recordarem, potser, n'haurem après alguna cosa.
    Una abraçada!! Que les d'Internet sí que es poden donar!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament, que malgrat el patiment de molta gent, que ens entristeix, aprendrem coses. No en tinc cap dubte.

      Unac abraçada sense virus, Assumpta!

      Elimina
  7. Aquest any anem de temporal en temporal. I només estem a març...

    ResponElimina
  8. Lo riu és vida diuen, ara més que mai volem comprovar la certesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si podem tornar a gaudir de rius i rieres ben aviat.

      Elimina
  9. Quines ganes poder tornar a passejar, en el meu cas, vora les vinyes. I que tot hagi estat un malson. O una realitat de la que puguem aprendre moltes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que serà una mica de cada cosa. Aprendrem segur, segur. Esperem que el mal són no acabi massa malament. I passejarem altra vegada, per vinyes i per rieres, sadollant-nos de natura per recuperar el temps perdut.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars