Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Fins i tot amb la seva desolació, és un lloc ple de bellesa. Ara toca fer bondat i no sortir gaire però sabem que tots aquests espais seguiran al mateix lloc, esperant-nos. Hi tornarem... mentrestant, cuidem-nos!
ResponEliminaHi tornarem! Cuidem-nos Mc!
EliminaEstar sà i tranquil ja és un bon començament... Ara toca paciència i responsabilitat. Esperem que passe prompte la fí del món. Una abraçada
ResponEliminaTens raó, tenim sort de començar bé. Esperem que no es faci gaire llarg.
Elimina"Riera dolça i lenta
ResponEliminaon vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa
del vespre fins al matí."
(Esquirols)
Apa que no l'havíem cantat vegades, aquesta!!!! Quins temps!
EliminaTé una música preciosa, molt inspirada en el lent moviment de l'aigua d'una riera.
EliminaI no t'ho havia dit abans, el teu poema m'ha agradat molt.
Ara me l'acabo de buscar al youtube. Quina ilu tornar-la a sentir!
EliminaGràcies, Xavier!
Repescarem imatges que ens ajudaran a viure i paraules que ens ajudaran a escriure.
ResponEliminaVes si estic tranquil·la que fins em surten rodolins i tot, Carme!
Que duri la tranquil.litat, Teresa i la salut!!!!
EliminaAra toca viatjar a altres paisatges , mitjançant la pantalla ... al menys , és més barat ! hehehe
ResponEliminaSalut ;)
Ja que no cobrarem la feina que no farem, al menys estalviem.
Elimina"I, ara, des de casa, quiets, sans i tranquils (de moment)
ResponEliminacerquem imatges i records i moments bonics."
És clar que sí... és el millor que podem fer... i pregar perquè hi hagi el menor nombre de víctimes...
D'aquí un any ho recordarem, potser, n'haurem après alguna cosa.
Una abraçada!! Que les d'Internet sí que es poden donar!! :-)))
Segurament, que malgrat el patiment de molta gent, que ens entristeix, aprendrem coses. No en tinc cap dubte.
EliminaUnac abraçada sense virus, Assumpta!
Aquest any anem de temporal en temporal. I només estem a març...
ResponEliminaSí, noi, quin any!!!
EliminaLo riu és vida diuen, ara més que mai volem comprovar la certesa.
ResponEliminaA veure si podem tornar a gaudir de rius i rieres ben aviat.
EliminaQuines ganes poder tornar a passejar, en el meu cas, vora les vinyes. I que tot hagi estat un malson. O una realitat de la que puguem aprendre moltes coses.
ResponEliminaSegurament que serà una mica de cada cosa. Aprendrem segur, segur. Esperem que el mal són no acabi massa malament. I passejarem altra vegada, per vinyes i per rieres, sadollant-nos de natura per recuperar el temps perdut.
Elimina