M'han crescut als cabells espígols i geranis.
I a les galtes el vermell dels bons moments.
No vull pintar-me els ulls per adornar-los.
M'agrada més que els ulls mirin endins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
M'agrada aquest casa amb la cabellera florida, i les galtes enrojolades...Segur que quests ulls que miren endins , deuen veure coses molt boniques!
ResponEliminaHi ha qui busca aigua, que els diuen saurins, tu busques finestres, com us hauríem de dir???
Petonets, Carme.
No és pas que les busqui, és que les trobo, anant pel món, tant les finestres com altres detalls que em criden l'atenció.
EliminaAmiga finestra, mira'm els ulls.
ResponEliminaQuina sort, per una finestra com jo, haver trobat un amic com tu!
EliminaTalment és la diferència, el que la fa tan bella.
ResponEliminaM'encanta el color de les galtes!
Les galtes vermelles, a mi, em recorden sempre els bons moments. aleres i feliços...
EliminaNo se t'escapa cap finestreta, eh!
ResponEliminaN'hi ha devtan vistoses, que és impossible no veure-les...
Elimina