Safareig
Safareigs de Tortellà
Els dibuixos del fons dels safareig no contradiuen la puresa de l'aigua.
És, precisament, perquè és tan transparent que els podem veure.
Els dibuixos del fons dels safareig no contradiuen la puresa de l'aigua.
És, precisament, perquè és tan transparent que els podem veure.
Divina bugada.
ResponEliminaLa bugada no ho sé, però l'aigua sí que és divina... i la de la Garrotxa més!
EliminaPreciosos els safareigs, però ara no es deuen fer pas servir, perquè l'aigua és molt neta i transparent...N'admirem el bell fons!
ResponEliminaPetonets.
Ara no crec que es facin servir, però no et pensis, aquí no, però en alguns llocs, encara he vist algú rentant en un safareig d'aquests.
EliminaRecordo , potser més per haver-ne vist fotos que per experiència pròpia, els que havia al meu poble. Estaven sota cobert i van desaparèixer ja fa molts anys quan ja en feia també molts que ningú els feia servir. M'ha agradat recordar-los gràcies al teu post.
ResponEliminaDe tots els que he vist, que n'he vist molts, perquè m'agrada veure com eren, molt eren coberts, o al menys coberts en part. Encara són més bonics, coberts. Llàstima que desapareguessin els del teu poble.
EliminaQuins records! Recorde quan. de petita, anava amb ma mare al safareig a llavar la roba. Ella em donava peces petites perquè les rentara jo. Recorde el plaer de l'aigua corent, tan neta, i el plaer de tocar-la i de rentar roba al seu pas.
ResponEliminaQue bé que t'agradés! Que et semblés un plaer... m'ha agradat que ens ho expliquessis, novesflors!
EliminaPerò aquests safareig ja no es deuen fer servir com a tals, no? Ara hi deu haver a prop alguna bugaderia exprés d'aquestes.
ResponEliminaJo, tant un dia a Caldes de Montbui, com un altre a les Planes d'Hostoles, vaig veure una persona rentant. Algú hi ha que encara hi va.
Elimina