Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Horitzons llunyans, aquells que semblen impossibles: hi acabem arribant.
ResponSuprimeixEs tracta, només, de no aturar-nos.
SuprimeixCom una estàtua, fixada al terra, amb la mirada en la llunyania, que deia Kafka.
ResponSuprimeixUna estàtua en moviment... caminant mil camins...
SuprimeixEls peus a terra, però no fixes, sinó caminant com una daina, fins arribar als horitzons desitjats...
ResponSuprimeixBona nit, Carme.
Exacte, fent camí, sempre! Bona nit, M Roser!
Suprimeix