Els peus a terra.
Caminant mil camins.
L'horitzó al cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Horitzons llunyans, aquells que semblen impossibles: hi acabem arribant.
ResponEliminaEs tracta, només, de no aturar-nos.
EliminaCom una estàtua, fixada al terra, amb la mirada en la llunyania, que deia Kafka.
ResponEliminaUna estàtua en moviment... caminant mil camins...
EliminaEls peus a terra, però no fixes, sinó caminant com una daina, fins arribar als horitzons desitjats...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Exacte, fent camí, sempre! Bona nit, M Roser!
Elimina