Fanalets vegetals




Un cop perduda la fina capa vermella
queda la fràgil filigrana
que amaga i descobreix el fruit.
Vermell encès, com fanalet.


Perdudes tantes seguretats
potser fictícies, 
encara em queden 
filigranes per assajar.
Tant de bo el seu fruit  
sigui vermell encès
dintre del cor.

PD: No tinc cap foto de quan encara té la capa vermella però us poso un enllaç de fotos de google, val la pena de veure:  Alquequengi

Comentaris

  1. Preciós tot plegat. Escalfor al cor.

    ResponElimina
  2. Els follets rondaires, a les nits fan puntes de coixí per abrigar la seva fruita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan un munt de feina, Xavier, primer fan les puntes, després les cobreixen amb un pètal vermell que sembla de paper, quan és el temps de madurar la fruita, treuen amb molta cura la fina capa vermella sense fer malbé les puntes, tot perquè es pugui veure aquest fruit rodó i vermell que hi ha crecsut a dins. Sort que són màgics, perquè sinó seria impossible de fer, tot plegat.

      Elimina
  3. No havia vist mai aquests fruits. El que tu escrius també sempre és nou, no et repeteixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena he afegit un enllaç al post amb fotos de google d'aquest fruit. Val la pena de veure. És una petita merevella.

      Elimina
  4. el fanalets vegetals són les llanternes que teixeixen els follets de nit quan no poden dormir i per això semblen un somni ! els meus follets no són rondinaires com els del xavier ,són una mica insomnes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els follets, em sembla que aprenen a no dormir mai... els teus, insomnes, deuen ser follets d'alt nivell.

      Elimina
  5. És una mica con la forma d'un poema, aquest fruit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un fruit que té la forma i el contingut separats. La forma embolcalla amb bellesa, la baia de dins.

      Elimina
  6. Què maco tot plegat! No hi ha res com la natura, és insuperable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te l'acabes, sempre s'hi poden descobrir noves coses.

      Elimina
  7. La natura sempre ens fa regals...Alguna vegada havia vist aquesta planta, que és molt
    bonica quan està en plena floració, però em sembla que encara ho és més, quan la flor s'asseca i embolcalla el fruit, com en una tendra abraçada de randes...Preciós.
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una planta que quan la veus t'hi fixes per força. Crida l'atenció en tots els seus estadis.
      Bon diumenge, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars