Embassament de Boadella



Arribaré al cel nedant
i m'ajauré en un núvol rosat de capvespre.
I la posta se'm farà albada
i les muntanyes, la nit.
I cada final, un nou començament.

Comentaris

  1. Quina foto tan fantàstica, Carme! La veig plena de follets invisibles carregats de mots de versos encara per escriure!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A veure si els "pesco" tots aquests follets! Gràcies, Montse!

      Suprimeix
  2. Bonica imatge i el reflex fantàstic mirall!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per ser feta amb el meu iPad, que no controla res... deu-n'hi-do. Potser no era tan fosc com sembla, i els núvols més rosats. Però ja sabem que els pubts de vista no sempre són coincidents. Gràcies, Rafel!

      Suprimeix
  3. Preciós aquest poema que és un fidel reflex d'aquesta bonica fotografia...L'aigua, el núvol rosat, les muntanyes, el capvespre, la nit...Ho trobem a la foto i al poema!!! I després vindrà la matinada , és clar.
    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Esperem que la matinada sigui tan bonica com el capvespre... Bon diumenge, M Roser.

      Suprimeix
  4. Tot es confon a la foto, ves que no quedis de cap per avall!

    ResponSuprimeix
  5. com m'agradaria nedar fins la mar blava del cel i volar entre les onades blaves dels oceans !!!1

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades veure les coses del revés ajuda... i si no ajuda, al menys hi posa un toc poètic. Gràcies, Elfree!

      Suprimeix
  6. M'agrada aquest final teu vist com un nou començament.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre hauria de ser així, o potser sempre és així, encara que no ho sapiguem veure.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars