Relats conjunts: recordant el passat

- No havíem parlat mai de tot el que ens va passar, tan bé ni tan clar com ara. I quina felicitat poder-ho fer en un moment així, tan tendre, tan tranquil.
- Poser no, tens raó.
- Com ens ho hem fet per arreglar-ho i superar tots els mals moments? Ho sabries explicar?
- No, és impossible d'explicar. Mica, en mica, amb les petites coses, amb les paraules que ens hem anat dient, explicant com estàvem, com sentíem.
- Ho hem fet sols,  hem fet una feina cadascú individualment i al final ens ha servit.
- No hi estic d'acord, ens hem parlat molt.
- Sí, però quan ens  hem parlat ja era amb la feina feta. O sigui a la teva manera, fer els processos interiors, silenciosos i les paraules i propostes, ja prou clars, amb els processos acabats.
- Vols dir? Jo trobo que ens hem anat dient moltes coses.
- Sí, clar que sí, però no hi ha hagut cap conversa a fons, cap catarsi conjunta, cap dia on les coses hagin canviat d'un cop.
- En això tens raó, no hi ha hagut ni aquest dia, ni aquesta conversa.
- Molts intents, però tots fallits.
- Recordo el primer dia que ens vam tornar a sentir còmodes parlant. No vam parlar de res de nosaltres, vam parlar de coses diverses, de llibres, d'activitats que fèiem i em vaig sentir molt bé.
- Jo sabia que et sentiries bé fent això, al final jo pensava que no volies parlar més de les nostres coses, ni de nosaltres, però em vas sorprendre molt, quan al final de tot vas dir, amb una mica de recança: no hem parlat de nosaltres.  Va ser un intercanvi de regals, jo et vaig regalar l'alleugeriment de la conversa que tant necessitaves i tu em vas regalar la promesa de parlar de nosaltres. Era la bona combinació, però saps? quan et sents tal com com surto a la imatge, no surt gaire bé la lleugeresa.
- És bonic recordar junts, des del benestar i des de les coses resoltes, és bonic i és un orgull fer-ho. Recordar el passat dels moments tristos, també pot ser un moment feliç.

Comentaris

  1. molt bo ......la conversa té suc i reflexió , els moments tristos també poden tenir una petita felicitat

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan canviem el punt de vista, les coses es veuen molt diferents.

      Suprimeix
  2. Quan costa (o directament, no es pot) tirar pel dret, cal saber trobar un altre camí que ens porti allà on volem anar. Sembla que els teus protagonistes ho han aconseguit i cal felicitar-los per això que no sempre som capaços de trobar aquest altre punt de vista, sovint, tan necessari.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades podria semblar fàcil intercanviar punts de vista, un es posa en el lloc de l'altre i l'altre en el lloc de l'un, però, en realitat, no n'és gens. Quan s'aconsegueix és un motiu de satisfacció personal i mútua, i segur que també se senten agraïts de la teva felicitació, Mc!

      Suprimeix
  3. Que intel·ligents han demostrat ser els teus personatges, Carme! Potser individualment, sense dir-s'ho l'un a l'altre, tots dos van anar a demanar ajuda a una formidable psicòloga que corre per la xarxa, molt coneguda en el món dels blogs... :-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. He, he, he... avegades les coses surten malament, d'altres vegades surten bé, però amb ajuda o sense cal posar.s'hi de valent.

      Suprimeix
  4. Me'ls he imaginat estirats al divan fent-se totes aquestes reflexions i confessions...
    No sé pas si es poden donar la mà, la tristesa i la felicitat, encara que sigui en els records!
    Bon diumenge Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, clar que sí, M Roser.

      Si han vençut la tristesa i han resolt el problema i poden tornar a estar amb la persona que estimen, o sigui l'un amb l'altre, han de ser feliços per força i somriure o riure's d'ells mateixos, de quan no sabien com sortir-se'n.

      Bon diumenge, MRoser!

      Suprimeix
  5. Els conflictes emocionals fan patir. Com es comprova en aquest diàleg es pot trobar una solució.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si es busca es troba, però s'ha de buscar per tots dos costats. Gràcies, Xavier.

      Suprimeix
  6. Bé, sembla que aquella frase possiblement mal traduïda de l'espanyol 'parlant la gent s'entén' queda molt ben representada en el teu relat. Però també és important saber com parlar, com abordar els temes per no precipitar-se.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Parlant, sí, i tant, però no només parlant. A vegades es necessita un cert moviment interior per a poder-nos entendre. Jo sempre en dic "canviar el punt de vista" i no sé si aquesta expressió ho explica prou bé. En podria dir, escoltar, entendre, acollir, comprendre....

      Suprimeix
    2. Una noia poc reflexiva. El seu comportament impulsiu pot fer fracassar una relació que podria ser la definitiva. Sort de la mare, que sembla molt assenyada i l'aconsella bé.
      Un bon relat, Carme.

      Suprimeix
    3. Moltes gràcies, Glòria!!! M'alegro que t'agradi.
      És una alegria veure't per aquí!

      Suprimeix
    4. De fet crec que aqeust comentari correspon a l'altre relat, però no importa... ja ens hem entès.

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars