Mitja Vida de Care Santos
He tornat a llegir Care Santos, després d'haver-ne ja llegit uns quants d'ella, però fa temps. He recomençat amb Mitja vida i m'ho he passat molt bé. Quan he acabat, la primera cosa que m'ha vingut al cap és que els meus déus preferits són els escriptors de novel·les com aquesta. On hi ha una mena de justícia divina, (que no és divina, sinó de l'autora) que fa que la gent que han viscut més dificultats injustament, al final se'n surtin millor que ningú.No és cap secret que m'agraden els finals feliços, però en històries com aquestes, on sembla que tot trencant molts tabús (sobre les parelles i les relacions) i al mateix temps trencant també mites (sobre matrimonis i felicitats) al final tot acaba trobant un cert equilibri, amb una certa justícia, es fa interessant i agradable. I inventar una realitat que es va millorant, i que va evolucionant en positiu, trobo que és una feina que cal agrair als autors. Sempre m'ha semblat que donar bons models, sense fugir de la realitat de com som les persones, era molt important.
La novel·la passa en dos moments diferents de la història d'aquestes 5 dones protagonistes. En la primera part són a un internat de monges i es troben les 5 úniques que per circumstàncies diverses han de passar les vacances d'estiu allà. Explica molt bé els caràcters de cadascuna i les seves circumstàncies. Després l'acció continua 30 anys més tard, quan decideixen retrobar-se i sopar juntes.
Potser abusa una mica de les coincidències o casualitats que acaben lligant moltes coses, al final de la novel·la, però tot i que m'he plantejat el dubte de si era massa casualitats, jo ho he gaudit al màxim, per tant fins i tot això li aprovo.
Un bon encert tornar a llegir Care Santos!
Ja en tinc un altre a punt.
Em fa vergonya reconèixer-ho. No he llegit mai la Care Santos i això que a casa tinc el llibre "Desig de xocolata" des de fa anys, en "schedule".
ResponEliminaDoncs, així ho tens fàcil. Desig de xocolata, per a mi és una molt bona novel·la. Va ser la primera que li vaig llegir i em va agradar molt. No cal que et faci vergonya, però tampoc no cal que et faci mandra. Són molt agradables de llegir.
EliminaJo tampoc n'he llegit res de la Care...Com que dius que fa de bon llegir, mi posaré!
ResponEliminaPetonets.
Dincs, ja m'ho diràs, a veure què t'ha semblat...
EliminaVaig "estrenar-me" amb la Care Santos quan va publicar "Desig de xocolata" i em va agradar tant que , pocs mesos després, vaig voler repetir amb l'autora. Sense fixar-me gaire, vaig escollir una de les seves novel·les juvenils que no em va fer gens el pes i això va provocar que apartés Care Santos de la meva llista de possibles lectures però sempre amb la idea de tornar-hi, un dia o altre, amb una altra de les seves novel·les per adults. No tardaré gaire a complir aquest desig, ja tinc "Tot el bé, tot el mal" esperant torn i m'apunto també, per més endavant, aquest del que ens parles avui tan bé.
ResponEliminaJo també tinc a punt "Tot el bé i tot el mal", ja el comentarem quan tots dos l'haurem llegit. Ara estic "abduïda" per Murakami... he, he, he... és broma, però només a mitges.
EliminaCom en Mac, i ja n'havíem parlat quan vaig ressenyar 'Desig de xocolata', jo em vaig estrenar amb l'autora l'any passat amb aquest llibre. Em va agradar molt i, com a ell també, em va venir de gust tornar-la a llegir, però no ho he fet encara. Però no ho estic deixant passar, eh? És que en tinc molts d'acumulats. La idea és llegir-la els propers mesos, i el següent serà aquest que ressenyes tu ara, que ja era a casa quan vaig llegir el 'Desig...', i ara ja hi ha també el nou, així que tinc feina acumulada! Mica en mica, però aniré fent!
ResponEliminaDoncs sí, anirem fent: un llibre desprès de l'altre! Cap problema. Ja vaig seguint el Llibres i punt!
Elimina