Relats conjunts de desembre: El rapte d'Europa
Rembrandt, 1632, The Abduction of Europa |
- Ei! torna, torna, Europa, germana meva!!!! T'ofegaràs, ximpleta!!!
- Calma't, filla meva, calma't, que no l'està raptant ningú, encara que aquest sigui el títol de la nostra pintura, no és això.
- No, ja ho sé, és ella que és una tossuda, però es matarà, que no ho veus?
- No, dona, no! diu que vol ser pescadora i que vol aprendre a pescar amb bou, tal com es feia abans.
- Ja ho sé mare, d'això em queixo, que no veieu que un bou de pesca no és aquesta mena de bou?
El final és un acudit! Molt bo.
ResponEliminaMira, m'ha sortit aquesta ximpleria! 🙄
EliminaSiguem positius, almenys l'experiència li servirà per aprendre a diferenciar entre un bou i un altre... espero. :-))
ResponEliminaBen trobat, ja saps que m'agraden els jocs de paraules i aquest que t'has empescat m'ha fet riure, que sempre és d'agrair.
Gràcies, Mc, fer riure sempre és positiu, encara que sigui per una ximpleria.
EliminaNo hi entenc de pesca però aquesta no sembla la millor manera, no.
ResponEliminaAquest és una altra mena de bou...
EliminaAquest no és un bou de pesca, però li servirà per fugir i sentir-se lliure...Que no ens falti l'humor!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Doncs sí, més val posar-hi humor. Aquest quadre no m'inspirava gaire i he sortit de trascantó. Bon vespre, M Roser.
ResponEliminaHehehe, quina sortida. No sé qui està pitjor de les tres del quadre.
ResponEliminaEstan fatal, totes plegades!
EliminaOh, i té mèrit el repte, perquè suposo que primer ha hagut d'ensenyar a nedar al bou...! :-))
ResponEliminaEl bou sembla encantat i decidit, deu ser un inconscient!
EliminaD'aquí el nom del poble de la meva sogra... Portbou ;-))
ResponEliminaLa meva sogra nadava molt bé, així que ella no hagués tingut problemes...
Jo... mmmmmm... a mi que em donin la muntanya ;-))
Per cert... i Europa? què va ser d'ella?
Ami també que em donin muntanya... tot i que el mar m'agrada molt, mai no m'hi trobo tan com a casa com a la muntanya.
EliminaEuropa... Europa... va de mal borràs, ha anat portant el carro pel pedregar...
Molt ben trobat. M'has fet riure amb aquesta eixida, que com diu McAbeu sempre va bé :)
ResponEliminaGràcies, pel teu riure, doncs..
EliminaOcurrente relato.
ResponEliminaEnhorabuna.
Moltes gràcies, Pitt Tristán!
Elimina