Relats d’estiu de la Carme


Foto meva d'un carreró de Cadaqués

Relats d'estiu de la Carme. Agost 2018.  
Que us suggereix aquest lloc?  

1.- Elfreelang: Rememoracions
2.- Xavier Pujol: Cadaqués groc
3.- XeXu: Absència
4.- Joan Gasull: El petit lloc 
5.- Rits: Relats d'estiu de la Carme 
6.- Consol: El gat blau
7.- Gemma-Sara: Aigües tranquil·les 
8.- McAbeu: Cuina moderna

Incertes realitats

- Te'n recordes quan vam sopar en aquest lloc, l'any passat? 
- O potser no era aquest, sinó un de semblant?
- Com podríem saber-ho?  Ningú no sap ni on vam anar, ni quin dia hi vam anar. Ni nosaltres mateixos.
- Però tu i jo sabem que sí, que vam anar de vacances i recordem fil per randa totes i cadascuna de les coses que vam fer.
- I tant! No les oblidaré mai. Van ser unes vacances curtes, però molt boniques i molt intenses.
- Plàcides, al mateix temps. Recordo molt les passejades pels boscos.
- I els gorgs del rierol, també. Tot de cop, res era impossible i ho teníem tot a l'abast de la mà.
- No hi ha com la imaginació per a fer real qualsevol desig. 
- Vols que hi entrem a picar alguna cosa?
- Sí, potser així sabrem si era o no era aquest lloc. He, he, he...

Van entrar, van fer una mena de  berenar-sopar, encara les taules eren buides, perquè era aviat. La cambrera que els va servir, era una noia activa, ràpida, menuda, amb els cabells curts molt negres i mentre anava i venia no els podia treure l'ull de sobre.

 I en acomiadar-los,  va dir:

- Fins l'any que ve? Els tornarem a veure per aquí?
- Em sembla que ens confons. No som habituals d'aquest establiment.
- No, no em confonc. Vostés són les úniques persones que han vingut a sopar a aquestes hores, i que a més a més, han demanat exactament el mateix i que (si no s'ho prenen com una impertinència) van vestits ben igual, amb la mateixa roba. Són vostés no en tinc cap dubte. Me'n recordo molt perquè desprès d'acomiadar-nos vostès es van volatilitzar de cop. Encara no m'he refet de l'ensurt.
......

- 😳😱😳😱😨😳😱😨 Ostres! Ho han tornat a fer... sort que ja havien pagat!









Comentaris

  1. Un relat amb tocs màgics, el teu. M'ha agradat... i m'ha fet riure el final, sí sort que ja havien pagat. :-DD

    Començo a pensar el meu. No dubtis que participaré, encara que ja t'aviso que en aquesta ocasió ho faré tard, entrat el setembre. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc, ja saps que la convocatòria dels meus relats no caduca mai.

      Elimina
  2. preciós relat i preciosa foto a veure quan m'hi poso i que em sortirà

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, Elfree... t'espero, no hi ha cap pressa.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un relat molt divertit, jo també faria unes vacances com aquestes i soparia en un lloc així de senzill, però màgic...I també hi tornaria un any i un altre , perquè aquesta cambrera de memòria tan brillant ens reconegués, tot i que no sé si m'agradaria volatilitzar-me, però si ha de formar part de la màgia del lloc!!!
      Bona tarda , Carme.

      Elimina
    2. No sé si volatilitzar-se o no, es pot triar. En tot cas si mai nomt'has volatilitzat, no pateixis, és que no en deus ser de mena... he, he, he...
      Bon vespre, M Roser i gràcies!

      Elimina
  4. Em sembla que aquests clients no en són conscients, però tenen tota l'eternitat per repetir aquest sopar... ben trobat.

    Em posaré a pensar un relat amb la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc assegurar que en siguin conscients, però em sembla que tens raó, XeXu. Gràcies!

      Elimina
  5. jo d'aquesta manera, amb aquest glamur i amb la passió que hi posen.....hi aniria més d'un cop a l'any

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els hi diré, Joan, no m'estranyaria que trobessin que és molt bona idea!

      Elimina
  6. acabat de fer Carme
    https://sidubtosoc.blogspot.com/2018/08/rememoracions-relats-estiuencs-de-la.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera, Elfree, ja has començat la llista!

      Elimina
  7. Quina fotografia més ben aconseguida, de sols i ombres.
    I les cadires buides dels que s'han esfumat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier! Semblava que s'havien esfumat tots. Increïble veure un lloc tan buit a Cadaqués! He, he, he...

      Elimina
  8. Gràcies per la teva proposta estiuenca. El meu relat és a: https://horablava.blogspot.com/2018/08/el-gat-blau.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, que bé, Consol! Ara vinc a llegir-lo i a buscar-lo.

      Elimina
  9. Oooooooooh!!! Però quina gràcia i tendresa m'ha fet aquest relat!!
    És súper original (com m'agraden els relats amb finals inesperats!! hehehe) T'aplaudeixo, CARME, i et faig "la ona" :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Assumpta, m'alegro que t'agradi. Jo prndava que potser no s entenia gaire, però em va sortir així, sense rumiar-hi gaire. Moltes gràcies, he, he, he.... 😘😘😘😘

      Elimina
  10. Ja l'he publicat. Com veuràs, m'he inspirat en la fotografia... i també en el teu relat. ;-)

    https://xarel-10.blogspot.com/2018/09/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et vaig respondre al Xarel-10 i ara veig que aquí no. Mai no és massa tard per dialogar, oi?
      M'encanten les teves complicitats amb el meu relat! Gràcies Mc!

      Elimina
  11. He fet el meu relat!!!! Hehehehe per fi!!!
    https://blogdeassumpta.blogspot.com/2018/10/relats-destiu-de-la-carme-segon-de-2018.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un aplaudiment pel teu relat. En podriem dir metarelat! En qualsevol cas m'ha agradat molt. La cambrera es devia dir Zero? O Zeros eren la parella volatilitzada? Gràcies per les complicitats. A mi m'alimenten.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars