Relats d’estiu de la Carme

Foto meva d'un carreró de Cadaqués

Relats d'estiu de la Carme. Agost 2018.  
Que us suggereix aquest lloc?  

1.- Elfreelang: Rememoracions
2.- Xavier Pujol: Cadaqués groc
3.- XeXu: Absència
4.- Joan Gasull: El petit lloc 
5.- Rits: Relats d'estiu de la Carme 
6.- Consol: El gat blau
7.- Gemma-Sara: Aigües tranquil·les 
8.- McAbeu: Cuina moderna

Incertes realitats

- Te'n recordes quan vam sopar en aquest lloc, l'any passat? 
- O potser no era aquest, sinó un de semblant?
- Com podríem saber-ho?  Ningú no sap ni on vam anar, ni quin dia hi vam anar. Ni nosaltres mateixos.
- Però tu i jo sabem que sí, que vam anar de vacances i recordem fil per randa totes i cadascuna de les coses que vam fer.
- I tant! No les oblidaré mai. Van ser unes vacances curtes, però molt boniques i molt intenses.
- Plàcides, al mateix temps. Recordo molt les passejades pels boscos.
- I els gorgs del rierol, també. Tot de cop, res era impossible i ho teníem tot a l'abast de la mà.
- No hi ha com la imaginació per a fer real qualsevol desig. 
- Vols que hi entrem a picar alguna cosa?
- Sí, potser així sabrem si era o no era aquest lloc. He, he, he...

Van entrar, van fer una mena de  berenar-sopar, encara les taules eren buides, perquè era aviat. La cambrera que els va servir, era una noia activa, ràpida, menuda, amb els cabells curts molt negres i mentre anava i venia no els podia treure l'ull de sobre.

 I en acomiadar-los,  va dir:

- Fins l'any que ve? Els tornarem a veure per aquí?
- Em sembla que ens confons. No som habituals d'aquest establiment.
- No, no em confonc. Vostés són les úniques persones que han vingut a sopar a aquestes hores, i que a més a més, han demanat exactament el mateix i que (si no s'ho prenen com una impertinència) van vestits ben igual, amb la mateixa roba. Són vostés no en tinc cap dubte. Me'n recordo molt perquè desprès d'acomiadar-nos vostès es van volatilitzar de cop. Encara no m'he refet de l'ensurt.
......

- 😳😱😳😱😨😳😱😨 Ostres! Ho han tornat a fer... sort que ja havien pagat!