Com si fos una preminició. O un simple avançament del què ens espera. La branca de fulles seques, pren color i força, damunt de l'esplendor del verd de l'estiu.
Com a mínim ara podem gaudir de l'estiu amb una calor discreta...Però mira les orenetes ja fa dies que s'apleguen als fils de la llum...Tardor a la vista!!! Bon vespre, Carme.
Una bona metàfora del pas del temps, Carme, aquesta imatge i aquest post. Però per quins set sous la tardor ha de ser pitjor que les altres estacions, si hem tingut tota una vida per preparar-la...?
No ha de ser forçosament pitjor, no, clar que no. Potser el millor està per venir, hi ha qui sempre ho diu, però la pèrdua de forces o de capacitats sempre fa respecte.
És inevitable. Tot el que és verd esdevindrà marró. Allò que és tendre s'assecarà.
ResponEliminaMentre no arriba la tardor, gaudim de l'estiu!!
És com un avís, però tens raó, gaudim de l'estiu que encara ens queda!
EliminaTot és decadència, tot neix morint, com els eufemismes.
ResponEliminaTot neix morint, és una bona manera de dir-ho, els eufemismes també.
EliminaCom a mínim ara podem gaudir de l'estiu amb una calor discreta...Però mira les orenetes ja fa dies que s'apleguen als fils de la llum...Tardor a la vista!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Encara ens queden tres setmanes d'estiu... espero de calor discreta.
EliminaBona nit, M Roser.
Una bona metàfora del pas del temps, Carme, aquesta imatge i aquest post. Però per quins set sous la tardor ha de ser pitjor que les altres estacions, si hem tingut tota una vida per preparar-la...?
ResponEliminaNo ha de ser forçosament pitjor, no, clar que no. Potser el millor està per venir, hi ha qui sempre ho diu, però la pèrdua de forces o de capacitats sempre fa respecte.
Elimina