Buguenvíl·lea a la Bonanova



- Tu saps on hem d'anar?
- Sí, és al carrer Calatrava, saps quin és?
. Sí ho sé i el número, que el saps?
- No el recordo, però no té pèrdua.  És l'única buguenvíl·lea del carrer que té una caseta amagada, en lloc de ser una casa que té una buguenvíl·lea a la façana.


De passejades solitàries
sovint, jo me'n sento escassa.
Sempre trobo més tresors
en silenci que amb paraules.

Comentaris

  1. El que viuen dins d'aquesta casa és com si visquessin dins d'un regal sense desembolicar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com m'agrada aquesta imatge o metàfora!!! Moltíssim! Gràcies!

      Suprimeix
  2. molt maca la foto i la buguenvíl·lea!

    ResponSuprimeix
  3. No voldria trencar la màgia, però la de mosquits que han de tenir els habitants d'aquesta casa per allà...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser sí, no ho sé, però de mosquits a mi no me'n falten i casa meva està ben desembolicada, del tot, del tot...

      Suprimeix
  4. Una casa metaforitzada, portada a través la forma.

    ResponSuprimeix
  5. Respostes
    1. He, he, he... m'has fet venir una imatge a la ment brutal. Com si no fos una casa, com si fos realment un test immens... t'imagines obrir la porta i trobar-la plena de terra?

      Suprimeix
  6. Una caseta preciosa, sembla de conte...Ara no sé si és molt còmode per viure-hi, perquè segur que hi ha animalons de tota mena! M'agrada que no li calgui número, és la casa de les flors!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé, els hi hauríem de preguntar, això dels animalons...
      Bon vespre, M Roser

      Suprimeix
  7. Tinc una clienta a pocs metres d'aquesta cas...Bouganvíllia ;-)

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars