Buguenvíl·lea a la Bonanova
- Tu saps on hem d'anar?
- Sí, és al carrer Calatrava, saps quin és?
. Sí ho sé i el número, que el saps?
- No el recordo, però no té pèrdua. És l'única buguenvíl·lea del carrer que té una caseta amagada, en lloc de ser una casa que té una buguenvíl·lea a la façana.
De passejades solitàries
sovint, jo me'n sento escassa.
Sempre trobo més tresors
en silenci que amb paraules.
El que viuen dins d'aquesta casa és com si visquessin dins d'un regal sense desembolicar.
ResponEliminaCom m'agrada aquesta imatge o metàfora!!! Moltíssim! Gràcies!
Eliminamolt maca la foto i la buguenvíl·lea!
ResponEliminaEspectacular!!!
EliminaNo voldria trencar la màgia, però la de mosquits que han de tenir els habitants d'aquesta casa per allà...
ResponEliminaPotser sí, no ho sé, però de mosquits a mi no me'n falten i casa meva està ben desembolicada, del tot, del tot...
EliminaUna casa metaforitzada, portada a través la forma.
ResponEliminaDit amb les teves paraules sàvies...
EliminaCom viure dins d'un test hehehe
ResponEliminaHe, he, he... m'has fet venir una imatge a la ment brutal. Com si no fos una casa, com si fos realment un test immens... t'imagines obrir la porta i trobar-la plena de terra?
EliminaUna caseta preciosa, sembla de conte...Ara no sé si és molt còmode per viure-hi, perquè segur que hi ha animalons de tota mena! M'agrada que no li calgui número, és la casa de les flors!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No sé, els hi hauríem de preguntar, això dels animalons...
EliminaBon vespre, M Roser
Tinc una clienta a pocs metres d'aquesta cas...Bouganvíllia ;-)
ResponEliminaJo també treballo prop d'aquí, doncs...
Elimina