Buguenvíl·lea a la Bonanova

- Tu saps on hem d'anar?
- Sí, és al carrer Calatrava, saps quin és?
. Sí ho sé i el número, que el saps?
- No el recordo, però no té pèrdua. És l'única buguenvíl·lea del carrer que té una caseta amagada, en lloc de ser una casa que té una buguenvíl·lea a la façana.
De passejades solitàries
sovint, jo me'n sento escassa.
Sempre trobo més tresors
en silenci que amb paraules.
El que viuen dins d'aquesta casa és com si visquessin dins d'un regal sense desembolicar.
ResponSuprimeixCom m'agrada aquesta imatge o metàfora!!! Moltíssim! Gràcies!
Suprimeixmolt maca la foto i la buguenvíl·lea!
ResponSuprimeixEspectacular!!!
SuprimeixNo voldria trencar la màgia, però la de mosquits que han de tenir els habitants d'aquesta casa per allà...
ResponSuprimeixPotser sí, no ho sé, però de mosquits a mi no me'n falten i casa meva està ben desembolicada, del tot, del tot...
SuprimeixUna casa metaforitzada, portada a través la forma.
ResponSuprimeixDit amb les teves paraules sàvies...
SuprimeixCom viure dins d'un test hehehe
ResponSuprimeixHe, he, he... m'has fet venir una imatge a la ment brutal. Com si no fos una casa, com si fos realment un test immens... t'imagines obrir la porta i trobar-la plena de terra?
SuprimeixUna caseta preciosa, sembla de conte...Ara no sé si és molt còmode per viure-hi, perquè segur que hi ha animalons de tota mena! M'agrada que no li calgui número, és la casa de les flors!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
No sé, els hi hauríem de preguntar, això dels animalons...
SuprimeixBon vespre, M Roser
Tinc una clienta a pocs metres d'aquesta cas...Bouganvíllia ;-)
ResponSuprimeixJo també treballo prop d'aquí, doncs...
Suprimeix