Màgia a les pedres


Les pedres del nostre orient
ja siguin blanques, rosses o negres
són un regal per tota la gent.
S'estiren, es pleguen, es tallen, es trenquen
i tenen forats per on passa el vent.

Hi ha pàgines de pedra
àguiles, serps, goril·les, esquirols
i altres animals de tota mena.
els cedeix l'espai, sense cap pena.




PD: Finalment, he tornat per acabar l'Itinerari 17 i s'acaba aquí

Comentaris

  1. "...Entre les roques desgrenyades
    per la sal del mar (Mediterrani)
    i del vent (la tramuntana)..."
    Pau Riba

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. "Desgrenyades", quina paraula més maca i misteriosa!
      Segur que en Pau Riba volia dir roques com aquestes.

      Suprimeix
  2. "pàgines de pedra" em fa pensar en la poesia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara, em falta la foto de la pàgina de pedra... un altre dia la posaré. Ja veuràs quin bon lloc per la poesia.

      Suprimeix
  3. Ei, aquest camell em sona molt, eh...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ja ho crec! És el porter i vigilant de l'Itinerari 17.
      Fidel camell! Encara hi és!

      Suprimeix
  4. Jo també me'n recordo d'aquest camell, protagonista dels relats de l'estiu passat. Que bé que hagis tornat a veure'l i a acabar aquest recorregut per aquell magnífic indret del nostre país. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Valia la pena acabar-lo! Una passejada especial i molt bonica.

      Suprimeix
  5. Precioses aquestes roques del Cap de Creus i podem veure formes ben curioses , com als núvols, només hem d'anar en compte que no se'ns endugui la tramuntana!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. S'hi ha d'anar en un dia plàcid, M Roser! Vsm tenir un dia molt bo. Sol i núvol a estones, genial per no passar massa calor. Bona nit, M Roser.

      Suprimeix
  6. Vigila el camell que no se'ns escapi.... I que vigili sempre

    ResponSuprimeix
  7. M'és casa tot aquest paratge.
    Ve a ser com una altra casa.
    Cada any hi vaig.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que bé! jo no hi vaig potser tan sovint, però sempre hi tornem, en un moment o altre. Molts llocs són casa, quan som a casa... he, he, he...

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars