Màgia a les pedres
Les pedres del nostre orient
ja siguin blanques, rosses o negres
són un regal per tota la gent.
S'estiren, es pleguen, es tallen, es trenquen
i tenen forats per on passa el vent.
Hi ha pàgines de pedra
àguiles, serps, goril·les, esquirols
i altres animals de tota mena.
els cedeix l'espai, sense cap pena.
"...Entre les roques desgrenyades
ResponEliminaper la sal del mar (Mediterrani)
i del vent (la tramuntana)..."
Pau Riba
"Desgrenyades", quina paraula més maca i misteriosa!
EliminaSegur que en Pau Riba volia dir roques com aquestes.
"pàgines de pedra" em fa pensar en la poesia.
ResponEliminaAra, em falta la foto de la pàgina de pedra... un altre dia la posaré. Ja veuràs quin bon lloc per la poesia.
EliminaEi, aquest camell em sona molt, eh...
ResponEliminaSí, ja ho crec! És el porter i vigilant de l'Itinerari 17.
EliminaFidel camell! Encara hi és!
Jo també me'n recordo d'aquest camell, protagonista dels relats de l'estiu passat. Que bé que hagis tornat a veure'l i a acabar aquest recorregut per aquell magnífic indret del nostre país. :-)
ResponEliminaValia la pena acabar-lo! Una passejada especial i molt bonica.
EliminaPrecioses aquestes roques del Cap de Creus i podem veure formes ben curioses , com als núvols, només hem d'anar en compte que no se'ns endugui la tramuntana!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
S'hi ha d'anar en un dia plàcid, M Roser! Vsm tenir un dia molt bo. Sol i núvol a estones, genial per no passar massa calor. Bona nit, M Roser.
EliminaVigila el camell que no se'ns escapi.... I que vigili sempre
ResponEliminaUna alegria tornar-lo a veure...
EliminaM'és casa tot aquest paratge.
ResponEliminaVe a ser com una altra casa.
Cada any hi vaig.
Que bé! jo no hi vaig potser tan sovint, però sempre hi tornem, en un moment o altre. Molts llocs són casa, quan som a casa... he, he, he...
Elimina