Sauveterre de Rouergue (Aveyron)
Estructura inamovible, endreçada.
Proximitats amables, sense riscos.
Escletxes de llum vagaregen sota teulades.
I el silenci endormiscat de la plaça...
com si s'hagués perdut el significat dels mots.
Aixopluc, recer i claror
i tanta absència sota les porxades!
Caminem racons per descobrir
que la buidor aclapara.
Hem plantat arbres que es despullen cada hivern
hem buscat colors de geranis i hortènsies
i ni tan sols el color groc més lluminós
ens farà les passes més segures.
Pous clausurats, bellesa exterior que reconforta
incertesa endins.
Portes tancades des de sempre, que ningú sap obrir.
I espitlleres defensives per on tot just s'escapa un alè d'aire.
On soc? Què duc amb mi? L'arrelament profund que em desconcerta.
Ens cal pujar penosament dretes escales?
Si només trobem al capdamunt més portes tancades...
El més segur és que si truco a la porta del cim de les escales ningú no m'obrirà. Però pujo i truco. Penso en la meva sort mentre espero si algú ve a obrir.
ResponEliminaSi ningú obre mai, potser millor marxar i deioxar-ho córrer. Clar que si som a casa nostra potser trobarem la manera d'obrir.
EliminaEstàs molt inspirada! M'arrossego de manera paradoxalment fàcil per la brillantor de les teves paraules.
ResponEliminaGràcies, Helena, de vegades hi ha versos que surten sense pensar... com un doll de sentiments una mica confosos.
EliminaQuins pobles tan bonics que visites... M'agrada l'enquadrament tan original de la primera foto. Com t'ho fas perquè no hi surtin persones? ( bé, una) deu ser l'hora de la migdiada!!! Veig que treu el cap un cotxe groc...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No passava gairebé ningú, M Roser, era fàcil queno sortissin persones!!! Feia fred, i potser sí que era l'hora de la migdiada, ara que ho dius. Bona tarda de diumenge!
EliminaUn poble fent-se el mort.
ResponEliminaHa, ha, ha... ben bé així, Jp, perquè l'única persona que es veu, venia amb nosaltres.
EliminaL'arquitectura m'ha recordat una mica a la de la Bretanya Francesa. I la frase final m'ha agradat molt.
ResponEliminaHi va haver, en diferents èpoques, a França una arquitectura "unificadora" feta expressament així des del centralisme francès. Aquest tipus de pobles com el del post, ells en diuen "bastides" i són tallats del mateix patró a moltíssims llocs de França. Són bonics, però en qualsevol cas amb intenció d'uniformar les terres ... i evidentment de carregar-se Occitania, que era immensa.
Elimina