Espalion (Aveyron)
- Saps alguna paraula que vulgui dir a la vegada: riu i pont i casa i castell i arbre i prat i turó?
- Em sembla que no existeix aquesta paraula.
- Però pots sentir-ho tot junt dintre teu, sense que es barregi?
- Sí, ho sento quan miro aquest paisatge.
- Paisatge! No creus que pot ser aquesta la paraula que ho comprèn tot?
- No crec, és massa imprecisa, un paisatge pot ser de moltes maneres i podria no contenir cap d'aquests elements.
- Potser no és la suma d'elements el que vull trobar sinó un element nou que ho reculli tot. Com un poble és un conjunt de cases però no només de cases, hi ha sempre altres elements i poble ho engloba tot, fins i tot les persones.
- El paisatge és allà, la sensació de bellesa o d'equilibri és en nosaltres, a dins.
- Equilibri, bellesa, ordre, pau... tornem a tenir una sèrie de noms per "comprimir".
- Hi ha sentiments que no tenen nom.
- El podem inventar...
La paraula existeix. Però igual com passa amb els idiomes es pot dir de diferents maneres.
ResponEliminaI els elements es poden canviar. A vegades un castell és una basílica o una colegiata. D'altres el riu pot ser el mar. Com que un dels diàlegs diu que poble no és prou precís, ho podríem afinar. Exemples:
"Cardona"
"Camprodon"
"Gerri de la Sal"
"Esterri d'Àneu"
"Tossa de Mar" ("Cadaqués, "Port de la Selva", "Sitges"...)
"Miravet"
"Àger"
"Espalion"...
Ets un crac, Xavier Pujol! M'encanten les teves precisions.
Eliminabones reflexions i bona resposta del xavier ......posats a inventar m'invento un nom castellpontriucasa del prat i arbre del turó
ResponEliminaTambé m'agrada la teva aportació inventora, Elfree! Gràcies!
EliminaHi ha paraules que evoquen un munt de coses, un munt d'imatges. És bonic que hi hagin paraules - i noms- per tot; i que si no existeixen ens els podem inventar.
ResponEliminaHi ha paraules que evoquen un munt de sensacions, també. Em sembla que queden moltes paraules per inventar. Ens hi hem de posar.
EliminaPotser també ho podria englobar tot la paraula NATURA, el cap i a la fi i estem immersos i l'ésser humà també la pot modificar...
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Natura és molt gran, ho engloba tot, tot, tot, segur que també aquesra imatge. Gràcies M Roser!
EliminaTots aquests pobles podrien anomenar-se tranquil·lament Pau. Esperem que amb el temps no és facin malbé
ResponEliminaOstres, Joan, crec que l'encertrs molt. Pau. Esperem que no es faci malbé ni el poble, ni la paraula. És tan important!
EliminaM'agrada la idea d'inventar paraules. Em ve al cap allò de "Antaviana". Si no recorde malament és la paraula màgica que s'inventa aquell nen del conte de Pere Calders.
ResponEliminaA mi també m,agrada la idea, tot i que no en sé gaire d'inventat del no res. Antaviana està molt ben trobada, però Calders, és Calders.
EliminaUn "d'això" potser? O és massa imprecisa?
ResponEliminaHa, ha, ha... Jp! Has de passar més sovint, sempre em regales un esclat de riure. Ets un cas! Un petó d agraïment.
EliminaSí que hi ha una paraula que conté tot això: Aveyron. Almenys pel que ens has anat ensenyant.
ResponEliminaT'asseguro que sí! L'has encertat de ple!
EliminaPreciós!!
ResponEliminaNo, no volia dir que aquesta fos la paraula... La paraula és diferent per a cadascú. En principi jo voto per la resposta d'en XEXU (no per què tu li diguis que ho encerta, eh? hehehe sinó perquè és el que estava pensant)... però hi ha "imatges" de "paisatges" que es queden gravades dins el nostre record per la sensació de bellesa, de pau, del que sigui que ens transmet... A mi, aquesta em transmet calma i pau ;-))
Ui! no havia vist el teu comentari, això que no arribin per mail és un rotllo. L'últim post el vaig controlant, però els antics...
EliminaDoncs sí, la solució que tots doneu de posar-hi noms propis, em sembla molt encertada. Jo em movia en el món dels noms comuns i aquest canvi ha estat creatiu i enriquidor per a mi.