Mirall de Ter
M'he vist en tants miralls de vida
que m'he sentit sempre diferent.
A cada moment,
només un retall de mi s'emmiralla.
Però hi ha el capvespre,
i les teves branques nues banyant-se entre núvols.
I vull ser arbre per atrapar borrissols de somni
entre els meus dits que dormen.
I vull ser l'arbre per deixar passar el temps
sense que en manqui ni en sobri.
I vull ser arbre i reflex, per deixar passar el riu
mentre em nodreix i em bressola.
Mira, Mireia.
ResponEliminaMira, Míriam.
Mira, Mirall.
Mira, Meritxell.
Mira, Maria.
Mira, Muriel.
EliminaMai l'oblidarem.
EliminaMai...
EliminaEls miralls donen per a molt. Preciosa foto.
ResponEliminaSobretot els miralls d'aigua, els més poètics...
EliminaQue bonic aquest riu que bressola el reflex de qui si mira...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La bellesa de més a prop. El Ter, sempre present al meu costat.
Eliminaa mi també m'agradaria ser arbre i treure branques , i florir a la primavera, tornar-me capçada i fulles, caure a la tardor, fer ombra i donar fruits ,escampar llavors al vent i prroclamar amb veu vegetal que la nostra saba és ben viva i transcendeix igual que els teus verso que em faig també meus , nostres en la bellesa i la saviesa dels anys acumulats i viscuts
ResponEliminaQuin comentari més bonic, Elfree... "nostres en la bellesa i saviesa dels anys acumulats i viscuts". Gràcies!
EliminaSense paraules, Carme, davant la bellesa dels teus mots!
ResponEliminaGràcies, Montse, una abraçada!
EliminaA la foto gairebé podries donar-li la volta i seria perfectament creïble.
ResponEliminaGràcies XeXu, aquest ha estat el primer comentari que de nou m'ha arribat al mail. Gràcies a les explicacions del Mc, al teu blog. Inaugurem temposada de comentaris nous al mail! Visca!
EliminaAcompanyen.
ResponEliminaSempre
Elimina