Etiquetes
Publicat per

Bozouls (Aveyron)



Vorejar els cingles, 
com les cases 
que s'hi arrengleren
sense por de caure.
Volar de peus a terra
segurs del nostre anclatge.



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Garbí2416 de maig del 2018, a les 19:12

    un lloc espectacular i tranquil.

    ResponElimina
  2. xavier pujol17 de maig del 2018, a les 8:59

    és com el "Castellfollit de la Roca" de l'Aveyron.
    Una actitud curiosa:"Volar de peus a terra"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de maig del 2018, a les 9:57

      He, he, he... tens raó. Aquesta frase de volar de peus a terra em va sortir sense pensar, d'una manera molt inconscient i la vaig escriure. Por ser una ximpleria molt grossa o pot tenir algun sentit ... depèn de com t'ho miris.

      Elimina
  3. Helena Bonals17 de maig del 2018, a les 16:55

    Volar de peus a terra, un oxymoron que només permet la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de maig del 2018, a les 19:43

      Un oximoron, ja li has trobat el nom que li dona un sentit. Gràcies!

      Elimina
  4. M. Roser17 de maig del 2018, a les 20:41

    No sé si m'agradaria gaire viure tan arran dels cingles...És molt bonic, però no apte per qui tingui vertigen!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  5. Galionar18 de maig del 2018, a les 16:55

    Ben a prop de l'abisme, però amb la seguretat que ens dóna saber-nos prou prudents per no fer ni un pas en fals... Igual que aquests edificis tan bells!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 de maig del 2018, a les 22:58

      A vegades fem filigranes increïbles... gràcies, Montse!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars