Vorejar els cingles,
com les cases
que s'hi arrengleren
sense por de caure.
Volar de peus a terra
segurs del nostre anclatge.
com les cases
que s'hi arrengleren
sense por de caure.
Volar de peus a terra
segurs del nostre anclatge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
un lloc espectacular i tranquil.
ResponEliminaSí i molt especial...
Eliminaés com el "Castellfollit de la Roca" de l'Aveyron.
ResponEliminaUna actitud curiosa:"Volar de peus a terra"
He, he, he... tens raó. Aquesta frase de volar de peus a terra em va sortir sense pensar, d'una manera molt inconscient i la vaig escriure. Por ser una ximpleria molt grossa o pot tenir algun sentit ... depèn de com t'ho miris.
EliminaVolar de peus a terra, un oxymoron que només permet la poesia.
ResponEliminaUn oximoron, ja li has trobat el nom que li dona un sentit. Gràcies!
EliminaNo sé si m'agradaria gaire viure tan arran dels cingles...És molt bonic, però no apte per qui tingui vertigen!
ResponEliminaBon vespre.
És cert no tothom hi sap viure... bona nit, M Roser.
EliminaBen a prop de l'abisme, però amb la seguretat que ens dóna saber-nos prou prudents per no fer ni un pas en fals... Igual que aquests edificis tan bells!
ResponEliminaA vegades fem filigranes increïbles... gràcies, Montse!
Elimina