Textures de matinada
 |
| Una foto de Xavier Pujol |
Tocaré l'albada amb els dits
i sentiré canviar el color de la llum.
Passaré la meva mà par la mar
per sentir el so del batec silenciós.
Caminaré les platges
en cent matinades inexistents
que mai no es convertiran en dia.
I la claror a les branques dels arbres
serà el meu temps, singular, sense rellotge.
Precioses paraules que emanen d'una preciosa foto.
ResponEliminaGràcies XeXu!
EliminaTextura de colors. Textura de sentiments. Textura de text.
ResponEliminaCom diu la M Roser, a mi també em va semblar una pintura, i em venien ganes de tocar-la i també de pintar-la , però no m'hi he vist pas amb cor.
EliminaPintant l'alba, prop del mar ... amb els ulls tancats.
ResponEliminaBon dia Carme.
Bona nit, Pere, tant de bo la sabés pintar!
EliminaAquesta fotografia té una textura molt curiosa, sembla una pintura... Un bonic poema de sensacions!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre i moltes gràcies M Roser!
EliminaVeure cada albada diferent és un bon motiu que ajuda a llevar-se ben d'hora. Unes paraules precioses!
ResponEliminaI tant que ajuda! Molt! Gràcies, rits!
EliminaQuantes "matinades inexistents/ que mai no es convertiran en dia" passen de llarg...
ResponEliminaDoncs sí, moltes, quasi totes. Si aconseguim que una sola no passi de llarg, ja fem molt!
EliminaMai més el cel i la mar es podran confondre en l'horitzó, sembla que vulgui dir la llum de l'alba en aquesta bellíssima fotografia! El seu temps de color de sang potser va ser efímer, però els artistes de la imatge i dels versos l'heu sabut fer eterna!
ResponEliminaFer durar allò que se'ns escapa, podria ser una de les motivacions d'escriure o de capturar imatges. Viure el moment més intensament, també.
Elimina