Textures de matinada
 |
| Una foto de Xavier Pujol |
Tocaré l'albada amb els dits
i sentiré canviar el color de la llum.
Passaré la meva mà par la mar
per sentir el so del batec silenciós.
Caminaré les platges
en cent matinades inexistents
que mai no es convertiran en dia.
I la claror a les branques dels arbres
serà el meu temps, singular, sense rellotge.
Precioses paraules que emanen d'una preciosa foto.
ResponSuprimeixGràcies XeXu!
SuprimeixTextura de colors. Textura de sentiments. Textura de text.
ResponSuprimeixCom diu la M Roser, a mi també em va semblar una pintura, i em venien ganes de tocar-la i també de pintar-la , però no m'hi he vist pas amb cor.
SuprimeixPintant l'alba, prop del mar ... amb els ulls tancats.
ResponSuprimeixBon dia Carme.
Bona nit, Pere, tant de bo la sabés pintar!
SuprimeixAquesta fotografia té una textura molt curiosa, sembla una pintura... Un bonic poema de sensacions!!!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Bon vespre i moltes gràcies M Roser!
SuprimeixVeure cada albada diferent és un bon motiu que ajuda a llevar-se ben d'hora. Unes paraules precioses!
ResponSuprimeixI tant que ajuda! Molt! Gràcies, rits!
SuprimeixQuantes "matinades inexistents/ que mai no es convertiran en dia" passen de llarg...
ResponSuprimeixDoncs sí, moltes, quasi totes. Si aconseguim que una sola no passi de llarg, ja fem molt!
SuprimeixMai més el cel i la mar es podran confondre en l'horitzó, sembla que vulgui dir la llum de l'alba en aquesta bellíssima fotografia! El seu temps de color de sang potser va ser efímer, però els artistes de la imatge i dels versos l'heu sabut fer eterna!
ResponSuprimeixFer durar allò que se'ns escapa, podria ser una de les motivacions d'escriure o de capturar imatges. Viure el moment més intensament, també.
Suprimeix