Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Que bons que són tots dos poemes. Semblen enfrontats, però es complementen a la perfecció.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier. M'alegro que t'agradin i que trobis que es complementen. L'un vol representat una actitud, l'altre la realitat més profunda.
EliminaVist de dintre o des de fora. Dues maneres de veure la mateixa finestra.
ResponEliminaMolt bona idea, Carme i excel·lents poemes.
Moltes gràcies Glòria!
EliminaUna finestra molt curiosa si la mires des de fora, amb aquests finestrons...Però si ets a dins de la casa, per qualsevol escletxa veus la vida en l'arbre i la claror de la llum del sol!
ResponEliminaPetonets.
Sempre, tot, té més d'un punt de vista! A vegades en busco un parell...
Eliminat'ho deixo passar perquè és hivern i fa mal temps.....però les finestres les vull sempre obertes i gual que les portes.
ResponEliminaHa, ha, ha, Joan... és que jo estava fora. Això ho hauries de dir als de dins. A mi també m'agraden obertes. Però era tan bonica! Tancada i tot!
EliminaBonito poema Carme como dices: protegiendo de tormentas esconden la luz
ResponEliminaaunque: con los párpados cerrados dejan pasar algo de luz.
Saludos desde Torrevieja (sur del Mediterráneo) y felicitaciones por tu interesante blog, gracias!!!.
Gracias a ti, Antonio! Que disfruteis por Torrevieja!
Elimina