Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la Sarah Misselbrook , originària del Re...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...

Que bons que són tots dos poemes. Semblen enfrontats, però es complementen a la perfecció.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier. M'alegro que t'agradin i que trobis que es complementen. L'un vol representat una actitud, l'altre la realitat més profunda.
EliminaVist de dintre o des de fora. Dues maneres de veure la mateixa finestra.
ResponEliminaMolt bona idea, Carme i excel·lents poemes.
Moltes gràcies Glòria!
EliminaUna finestra molt curiosa si la mires des de fora, amb aquests finestrons...Però si ets a dins de la casa, per qualsevol escletxa veus la vida en l'arbre i la claror de la llum del sol!
ResponEliminaPetonets.
Sempre, tot, té més d'un punt de vista! A vegades en busco un parell...
Eliminat'ho deixo passar perquè és hivern i fa mal temps.....però les finestres les vull sempre obertes i gual que les portes.
ResponEliminaHa, ha, ha, Joan... és que jo estava fora. Això ho hauries de dir als de dins. A mi també m'agraden obertes. Però era tan bonica! Tancada i tot!
EliminaBonito poema Carme como dices: protegiendo de tormentas esconden la luz
ResponEliminaaunque: con los párpados cerrados dejan pasar algo de luz.
Saludos desde Torrevieja (sur del Mediterráneo) y felicitaciones por tu interesante blog, gracias!!!.
Gracias a ti, Antonio! Que disfruteis por Torrevieja!
Elimina