Passatge Isabel



Amb pas lent, travessem el passatge, on la ciutat es fa tranquil·la, on la ciutat es fa barri entre turons. Les cases i els seus jardins estan separats pel carrer i tot passejant, les eixides i els patis s'ofereixen a la vista llaminers i bells, algun de ben cuidat, algun de desendreçat i ple de vida.

Entre la imatge i el vers
es passeja la mirada.
Entre colors i paraules
el so somort de la ciutat.
Entre el camí i els detalls
la ment atrafegada pensa.
Se m'escapen de les mans
tantes coses, que només retinc
aquests versos d'un sol instant:
El color rosa d'un carrer
tan pausat i amb nom de dona.

Pd: avui la inspiració m'ha vingut de ca la Consol

Comentaris

  1. Un indret totalment d'una altra època.

    ResponElimina
  2. Ha de ser molt bonic, viure en un carrer de color rosa, rosa que l'amor s'hi posa!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho hauríem de provar... serà veritat que l'amor s'hi posa i la gent s'estima més?
      Bona tarda M Roser.

      Elimina
  3. Un carrer que captiva. Com el teu poema, Carme.

    ResponElimina
  4. encara queden llocs on perdre's una bona estona

    ResponElimina
  5. En algunes ciutats encara queden carrers perduts on passejar és un goig. Si a més vas recordant el teu poema segur que tot ell prendrà vida i et abraçarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprofitant el moment tranquil... descobrint a la meva ciutat, racons desconeguts.

      Elimina
  6. Los lugares tranquilos y apacibles que a veces encontramos en las grandes ciudades, remansos de paz
    que en ocasiones nos inspiran, gracias Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las grandes ciudades, a veces nos sorprenden, Antonio y es agradable que sea así.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars