Ermita de Sant Antoni de Camprodon



No és el cim més alt, és una muntanya petita o potser un turó gran, però dret i dreçat al mig de la vall domina el paisatge en totes direccions.

Té una taula d'orientació que començant per ponent indica: Serra Cavallera, la Collada verda, Cerverís, Serra de la Canya,  Balandrau, Tres Pics,  Torreneules, Fontlletera, Coma del Catllar, Pastuira, Bastiments, Gra de Fajol, Pic de la Dona, Canigó...  i mooolts més i estan tan junts els indicadors que t'has de fixar molt bé en la direcció que marca i en l'ordre per a poder-los distingir.

La Serra Cavallera
Vista cap a ponent
Cap al Nord




Comentaris

  1. Les vistes segur que s'ho valen. M'agrada aquella zona i m'hi he passejat força, fa poc per exemple, potser ho recordes. Però per reptes una mica més difícils cal anar cap el Pirineu més occidental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho recordo, sí. Efectivament aquesta zona dels Pirineus és suau i amable i no té grans reptes. A mi, en aquests moments i en aquesta edat, ja em va bé.

      Elimina
  2. Jo també fa anys que no pujo cap muntanya. Tot i que faig natació i camino, no m'hi veig amb cor.

    ResponElimina
  3. No coneixia aquest indret Carme. Un bon punt per admirar boscos, pobles i muntanyes del Ripollès. Un dels cims que cites, el Balandrau, és el primer de més de 2000 metres que vaig fer. Tenia 15 anys... Era l'era "glaciar".

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bonic pujar a Sant Antoni! No és un ritual de cada any, però gairebé. Ala foto del mig, el poble que es veu és Llanars. Camprodon queda tan a sota que no es veu a la foto. La muntanya presideix el poble de Camprodon. N'has fet molts de cims des dels 15 anys!!!!

      Elimina
  4. Ara ja podré comentar els teus moments i ser-ne partícep activa.
    Una bona caminada i després poder descansar en un indret com aquest que has dibuixat és mitja vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda Mònica! M'alegro de veure't per aquí.
      Les caminades i les arribades a llocs tan bonics com aquest han marcat les meves vacances d'aquest any.

      Elimina
  5. Potser no són muntanyes molt altes, però les vistes són espectaculars...I que boniques que són les ermites!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una excursioneta molt maca. La gent del poble fa anys que treballen molt per restaurar l'ermita i tot l'etorn. Un lloc estimat. Bona nit, M Roser.

      Elimina
  6. el dibuix m'agrada molt !!! quins paisatges i quina natura tenim !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Tenim un país molt i molt bonic!!!

      Elimina
  7. Crec que m'apuntaré aquesta zona per a una propera sortida, Carme. A part de la seva bellesa, és just el que necessito quant a dificultat i gairebé no conec aquests indrets.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pirineu al Ripollés i la Garrotxa aixeca els seus darrers cims, abans de baixar fins al mar. El Ripollés és molt bonic. Estic segura que t'agradarà.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars