No és el cim més alt, és una muntanya petita o potser un turó gran, però dret i dreçat al mig de la vall domina el paisatge en totes direccions.
Té una taula d'orientació que començant per ponent indica: Serra Cavallera, la Collada verda, Cerverís, Serra de la Canya, Balandrau, Tres Pics, Torreneules, Fontlletera, Coma del Catllar, Pastuira, Bastiments, Gra de Fajol, Pic de la Dona, Canigó... i mooolts més i estan tan junts els indicadors que t'has de fixar molt bé en la direcció que marca i en l'ordre per a poder-los distingir.
 |
| La Serra Cavallera |
 |
| Vista cap a ponent |
 |
| Cap al Nord |
Les vistes segur que s'ho valen. M'agrada aquella zona i m'hi he passejat força, fa poc per exemple, potser ho recordes. Però per reptes una mica més difícils cal anar cap el Pirineu més occidental.
ResponEliminaSí que ho recordo, sí. Efectivament aquesta zona dels Pirineus és suau i amable i no té grans reptes. A mi, en aquests moments i en aquesta edat, ja em va bé.
EliminaJo també fa anys que no pujo cap muntanya. Tot i que faig natació i camino, no m'hi veig amb cor.
ResponEliminaJo encara en pujo alguna, però no tantes com abans...
EliminaNo coneixia aquest indret Carme. Un bon punt per admirar boscos, pobles i muntanyes del Ripollès. Un dels cims que cites, el Balandrau, és el primer de més de 2000 metres que vaig fer. Tenia 15 anys... Era l'era "glaciar".
ResponEliminaÉs molt bonic pujar a Sant Antoni! No és un ritual de cada any, però gairebé. Ala foto del mig, el poble que es veu és Llanars. Camprodon queda tan a sota que no es veu a la foto. La muntanya presideix el poble de Camprodon. N'has fet molts de cims des dels 15 anys!!!!
EliminaAra ja podré comentar els teus moments i ser-ne partícep activa.
ResponEliminaUna bona caminada i després poder descansar en un indret com aquest que has dibuixat és mitja vida.
Benvinguda Mònica! M'alegro de veure't per aquí.
EliminaLes caminades i les arribades a llocs tan bonics com aquest han marcat les meves vacances d'aquest any.
Potser no són muntanyes molt altes, però les vistes són espectaculars...I que boniques que són les ermites!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
És una excursioneta molt maca. La gent del poble fa anys que treballen molt per restaurar l'ermita i tot l'etorn. Un lloc estimat. Bona nit, M Roser.
Eliminael dibuix m'agrada molt !!! quins paisatges i quina natura tenim !!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree! Tenim un país molt i molt bonic!!!
EliminaCrec que m'apuntaré aquesta zona per a una propera sortida, Carme. A part de la seva bellesa, és just el que necessito quant a dificultat i gairebé no conec aquests indrets.
ResponEliminaUna abraçada!
El Pirineu al Ripollés i la Garrotxa aixeca els seus darrers cims, abans de baixar fins al mar. El Ripollés és molt bonic. Estic segura que t'agradarà.
Elimina