(del dia de la lluna plena d'agost)
De la terrassa
es veu sortir la lluna
per Sant Antoni.
Sota el castell
la vila viu la nit.
Llums i nostàlgia.
Toca les hores,
la torre del rellotge.
Moments s'escapen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Es poden perdre un munt d'hores mirant aquesta lluna...
ResponEliminaEs poden perdre o tambè guanyar...
EliminaQuina foto més bonica, amb aquesta lluna plena reflectida sota el pont...És la ciutat de Terrassa? No ho hauria dit mai!
ResponEliminaPetonets Carme.
No, no, no... ja he canviat el títol per no crear confusions. És el pont de Camprodon, des de la terrassa de casa meva.
EliminaA mi ja m'ho semblava, però al ser una foto de nit no n'estava molt segura...Una vista preciosa.
EliminaPetonets.
No hi he estat mai, a Camprodon. Gràcies per la teva aproximació!
ResponEliminaÉs un lloc bonic, sobretot si t'agrada la muntanya.
Eliminapreciós paisatge....poètiques paraules ...i bella vista que tens de casa estant
ResponEliminaGràcies Elfree. Tot un privilegi aquesta terrasseta, sí!
EliminaQuin luxe, Carme, poder gaudir d'aquest paisatge des del lloc on ets! Que bonica pot arribar a ser la vida de vegades, oi? I que senzilla, també, la plenitud, i no tan sols la d ela lluna...
ResponEliminaUna abraçada!
Els pobles, de nit, amb els seus llums, que de lluny sempre es veuen petits, a mi sempre em fan sentir com una mena de nostàlgia poc definida... però hi ha imatges tan boniques que la compensen de sobres. Una abraçada, bonica!
Elimina