Des de la terrassa


(del dia de la lluna plena d'agost)

De la terrassa
es veu sortir la lluna
per Sant Antoni.

Sota el castell
la vila viu la nit.
Llums i nostàlgia.

Toca les hores,
la torre del rellotge.
Moments s'escapen.

Comentaris

  1. Es poden perdre un munt d'hores mirant aquesta lluna...

    ResponElimina
  2. Quina foto més bonica, amb aquesta lluna plena reflectida sota el pont...És la ciutat de Terrassa? No ho hauria dit mai!
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no... ja he canviat el títol per no crear confusions. És el pont de Camprodon, des de la terrassa de casa meva.

      Elimina
    2. A mi ja m'ho semblava, però al ser una foto de nit no n'estava molt segura...Una vista preciosa.
      Petonets.

      Elimina
  3. No hi he estat mai, a Camprodon. Gràcies per la teva aproximació!

    ResponElimina
  4. preciós paisatge....poètiques paraules ...i bella vista que tens de casa estant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree. Tot un privilegi aquesta terrasseta, sí!

      Elimina
  5. Quin luxe, Carme, poder gaudir d'aquest paisatge des del lloc on ets! Que bonica pot arribar a ser la vida de vegades, oi? I que senzilla, també, la plenitud, i no tan sols la d ela lluna...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pobles, de nit, amb els seus llums, que de lluny sempre es veuen petits, a mi sempre em fan sentir com una mena de nostàlgia poc definida... però hi ha imatges tan boniques que la compensen de sobres. Una abraçada, bonica!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars