Roques vora mar



Blanc i rovell.
I el blau profund del mar.
Núvols s'escapen.

La calma fràgil
sentiment arrelat.
No hi ha paraules.

Comentaris

  1. I el blau profund...com la mirada.
    No hi ha paraules!

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Pere!
      Massa sovint no hi ha paraules, tant que m'agraden!

      ;-D

      Elimina
  2. Entre el rovell i els núvols, el blau profund del blau com a terme mig, com el sentit del poema entre la mètrica i les metàfores que s'escapen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Helena, gràcies!
      Moltes gràcies, m'agrada molt com ho dius.

      Elimina
  3. Fan un contrast molt poètic el color de les roques, amb el blau fosc del mar i el blau tacat de blanc del cel...Un conjunt nostàlgic!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realitat i metàfores van paral·leles i tens raó el color de els roques ja és molt poètic!
      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  4. D'acord amb en XEXU... i és que és tan important trobar llocs on no hi hagi soroll... sinó "sons"... el so del mar, del vent, dels ocells...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar llocs i moments així és una sort i un privilegi, Assumpta. Tens tota la raó.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars