Roques vora mar
Blanc i rovell.
I el blau profund del mar.
Núvols s'escapen.
La calma fràgil
sentiment arrelat.
No hi ha paraules.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Es respira pau aquí...
ResponEliminaAixò sempre va bé, XeXu!
EliminaI el blau profund...com la mirada.
ResponEliminaNo hi ha paraules!
Bona nit Carme:)
Bona nit, Pere!
EliminaMassa sovint no hi ha paraules, tant que m'agraden!
;-D
Entre el rovell i els núvols, el blau profund del blau com a terme mig, com el sentit del poema entre la mètrica i les metàfores que s'escapen.
ResponEliminaOstres, Helena, gràcies!
EliminaMoltes gràcies, m'agrada molt com ho dius.
Fan un contrast molt poètic el color de les roques, amb el blau fosc del mar i el blau tacat de blanc del cel...Un conjunt nostàlgic!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Realitat i metàfores van paral·leles i tens raó el color de els roques ja és molt poètic!
EliminaBona nit, M Roser!
D'acord amb en XEXU... i és que és tan important trobar llocs on no hi hagi soroll... sinó "sons"... el so del mar, del vent, dels ocells...
ResponEliminaTrobar llocs i moments així és una sort i un privilegi, Assumpta. Tens tota la raó.
Elimina