Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Es respira pau aquí...
ResponSuprimeixAixò sempre va bé, XeXu!
SuprimeixI el blau profund...com la mirada.
ResponSuprimeixNo hi ha paraules!
Bona nit Carme:)
Bona nit, Pere!
SuprimeixMassa sovint no hi ha paraules, tant que m'agraden!
;-D
Entre el rovell i els núvols, el blau profund del blau com a terme mig, com el sentit del poema entre la mètrica i les metàfores que s'escapen.
ResponSuprimeixOstres, Helena, gràcies!
SuprimeixMoltes gràcies, m'agrada molt com ho dius.
Fan un contrast molt poètic el color de les roques, amb el blau fosc del mar i el blau tacat de blanc del cel...Un conjunt nostàlgic!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Realitat i metàfores van paral·leles i tens raó el color de els roques ja és molt poètic!
SuprimeixBona nit, M Roser!
D'acord amb en XEXU... i és que és tan important trobar llocs on no hi hagi soroll... sinó "sons"... el so del mar, del vent, dels ocells...
ResponSuprimeixTrobar llocs i moments així és una sort i un privilegi, Assumpta. Tens tota la raó.
Suprimeix