Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Es respira pau aquí...
Això sempre va bé, XeXu!
I el blau profund...com la mirada.No hi ha paraules!Bona nit Carme:)
Bona nit, Pere!Massa sovint no hi ha paraules, tant que m'agraden!;-D
Entre el rovell i els núvols, el blau profund del blau com a terme mig, com el sentit del poema entre la mètrica i les metàfores que s'escapen.
Ostres, Helena, gràcies!Moltes gràcies, m'agrada molt com ho dius.
Fan un contrast molt poètic el color de les roques, amb el blau fosc del mar i el blau tacat de blanc del cel...Un conjunt nostàlgic!Bon vespre, Carme.
Realitat i metàfores van paral·leles i tens raó el color de els roques ja és molt poètic!Bona nit, M Roser!
D'acord amb en XEXU... i és que és tan important trobar llocs on no hi hagi soroll... sinó "sons"... el so del mar, del vent, dels ocells...
Trobar llocs i moments així és una sort i un privilegi, Assumpta. Tens tota la raó.
Es respira pau aquí...
ResponSuprimeixAixò sempre va bé, XeXu!
SuprimeixI el blau profund...com la mirada.
ResponSuprimeixNo hi ha paraules!
Bona nit Carme:)
Bona nit, Pere!
SuprimeixMassa sovint no hi ha paraules, tant que m'agraden!
;-D
Entre el rovell i els núvols, el blau profund del blau com a terme mig, com el sentit del poema entre la mètrica i les metàfores que s'escapen.
ResponSuprimeixOstres, Helena, gràcies!
SuprimeixMoltes gràcies, m'agrada molt com ho dius.
Fan un contrast molt poètic el color de les roques, amb el blau fosc del mar i el blau tacat de blanc del cel...Un conjunt nostàlgic!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Realitat i metàfores van paral·leles i tens raó el color de els roques ja és molt poètic!
SuprimeixBona nit, M Roser!
D'acord amb en XEXU... i és que és tan important trobar llocs on no hi hagi soroll... sinó "sons"... el so del mar, del vent, dels ocells...
ResponSuprimeixTrobar llocs i moments així és una sort i un privilegi, Assumpta. Tens tota la raó.
Suprimeix