El Remei

Era el dia de l'aplec.  Sempre hi ha molta gent el dia de l'aplec. N'hi ha que hi dinen o que hi berenen i la majoria es queden a les sardanes. La Mireia estava contenta perquè sabia que l'Anselm també hi aniria. Aquest  noiet li agradava molt, i es veia ben clar que ella a ell,  també. Ja feia dies que notava que li volia parlar a soles, però no n'havien tingut mai l'ocasió. O potser ella la defugia una mica. Potser per vergonya, potser per altres raons. Quan va arribar al santuari del Remei va veure la colla de la vila de baix amb Daniel i es van  saludar i van fer una bona estona de xerrada. S'hi trobava bé amb en Daniel. Era bon nano, encara que una mica massa callat, per seu gust.

Així que l'Anselm la va veure li va dir sense perdre temps i abans de tenir interrupcions: hem de trobar un moment per parlar. D'acord va dir ella, il·lusionant-se, de seguida.

Van ballar sardanes de costat, es van mirar moltes vegades, es van somriure i quan al final, van poder parlar i ell li va dir que li agradava molt i que si volia sortir amb ell, no s'ho va pensar gens. Va dir que no, que de moment, no, que era massa jove, …. I  va pensar, en silenci,  que li agradaria conèixer una mica més al Daniel. Per què havia de decidir tan aviat? Quina pressa hi havia?