El Remei


Era el dia de l'aplec.  Sempre hi ha molta gent el dia de l'aplec. N'hi ha que hi dinen o que hi berenen i la majoria es queden a les sardanes. La Mireia estava contenta perquè sabia que l'Anselm també hi aniria. Aquest  noiet li agradava molt, i es veia ben clar que ella a ell,  també. Ja feia dies que notava que li volia parlar a soles, però no n'havien tingut mai l'ocasió. O potser ella la defugia una mica. Potser per vergonya, potser per altres raons. Quan va arribar al santuari del Remei va veure la colla de la vila de baix amb Daniel i es van  saludar i van fer una bona estona de xerrada. S'hi trobava bé amb en Daniel. Era bon nano, encara que una mica massa callat, per seu gust.

Així que l'Anselm la va veure li va dir sense perdre temps i abans de tenir interrupcions: hem de trobar un moment per parlar. D'acord va dir ella, il·lusionant-se, de seguida.

Van ballar sardanes de costat, es van mirar moltes vegades, es van somriure i quan al final, van poder parlar i ell li va dir que li agradava molt i que si volia sortir amb ell, no s'ho va pensar gens. Va dir que no, que de moment, no, que era massa jove, …. I  va pensar, en silenci,  que li agradaria conèixer una mica més al Daniel. Per què havia de decidir tan aviat? Quina pressa hi havia? 


Comentaris

  1. Enceta la música
    per sobre les veus,
    balla l’aplec
    i les colles dansen
    en rotllana,
    Ella reparteix
    entre les mans els amors
    que venen
    i que es queden.
    Però el temps encara
    no crida a petons i carícies.
    Ella vol esperar
    i conèixer com arribarà l’amor
    i amb quina cara.
    La veu callada
    o la veu insistent
    rere mirades callades.

    ResponElimina
  2. Això d'estar entre dos cors, de vegades és un embolic.
    Fa bé en pensar-s'ho, quina pressa hi ha?... i més si és jove. ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, en realitat no hi hamai pressa, si era jove, encara menys...

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Un verdadero lío.

    ¡Que te lo digo yo!

    ResponElimina
  4. Les sardanes fan miracles. Quina sort que portaves el bloc i les pintures!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només em va faltar pintar els dansaires... he, he, he...

      Elimina
  5. Jo sí pogués tornar enrere faria el mateix que ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tenim un altre vot a favor...
      Sembla que estem tots bastant d'acord.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars