Soc...
Aquest poema ve de ca sa lluna:
Soc enyor i serenor,
la pluja i el cel serè.
Soc mancança i plenitud,
la font i la set.
Soc desig, necessitat i pau.
El bosc i el prat.
Soc granet de sorra i univers.
I en escriure,
em despullo al mateix temps que m'amago.
Genial!
ResponEliminaCom et vaig dir, ho has fet millor.
M'agraden moltíssim el primer vers i el del final. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Tot el mèrit per a tu, jo només he fet que seguir el teu model.
EliminaMoltes gràcies, Paula, per la inspiració i per les teves paraules.
Aferradetes,bonica!
Curiosament, em vaig identificar amb el vers de la lluna. I amb el teu també. Un complement perfecte.
ResponEliminaNo és estrany que t'identifiquis amb tots dos. És que són com bessons. Diferents paraules, però la mateixa forma i lamateixa ànima. Moltes gràcies, Xavier.
EliminaSom diverses coses i ben diferents, és la seva suma el que ens fa ser com som a cadascun de nosaltres.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta versió que has fet del poema de Sa Lluna. Igual que el d'ella, però també ben diferent. El seu amb la seva ànima, el teu amb la teva. Els dos, genials.
Abraçades!!
Sí, Mc, tots som motes coses a la vegada...
EliminaMoltes gràcies!
Abraçades.
Me gusta.
ResponEliminaSalud.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaSalut!
Excelente poema!!!! Carme. Salud y paz.
ResponEliminaMotes gràcies, Antonio!
EliminaSalut i pau!
Aquest "em despullo al mateix temps que m'amago" és el que han de fer tots els poetes, si són bons com tu.
ResponEliminaNo sempre ho aconsegueixo, les dues coses a la vegada, són un bon repte.
EliminaEm reflecteixo
ResponEliminaamagat en un mirall.
Tant lluny de mi,
lo que veig,
com jo mateix.
Dos universos antagònics
que la llum distorsiona
i alhora confon.
Tinc la por d’un solitari,
l’angoixa d’una multitud.
Em desvetlla la nit callada,
no em deixa dormir
el soroll en la foscor.
M’embolcallo de paraules,
elles silents, em deixen fer,
Em dibuixo el jo que vull
per allunyar el jo que sóc.
M'agrada molt el teu final: cada dia ens hem de dibuixar com volem ser, per a estar millor amb nosaltres mateixos i allunyar-nos d'allò que no ens agrada.
EliminaDescontent amb els contraris,
ResponEliminavisc amb ells sense voler,
volent viure la vida
camino cap a la mort.
Dic paraules
per trencar silencis que m’ofeguen
i escric versos
que ningú llegirà.
Bec vi quan tinc set
i l’agua per rentar.
Miro la foscor de les nits sense lluna
i m’amago de la claror.
Descontent amb els contraris,
visc amb ells sense voler.