Soc...

Aquest poema ve de ca sa lluna:  


Soc enyor i serenor,

la pluja i el cel serè.

Soc mancança i plenitud,

la font i la set.

Soc desig, necessitat i pau.

El bosc i el prat.

Soc granet de sorra i univers.

I en escriure,

em despullo al mateix temps  que m'amago. 

Comentaris

  1. Genial!
    Com et vaig dir, ho has fet millor.
    M'agraden moltíssim el primer vers i el del final. ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el mèrit per a tu, jo només he fet que seguir el teu model.
      Moltes gràcies, Paula, per la inspiració i per les teves paraules.

      Aferradetes,bonica!

      Elimina
  2. Curiosament, em vaig identificar amb el vers de la lluna. I amb el teu també. Un complement perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és estrany que t'identifiquis amb tots dos. És que són com bessons. Diferents paraules, però la mateixa forma i lamateixa ànima. Moltes gràcies, Xavier.

      Elimina
  3. Som diverses coses i ben diferents, és la seva suma el que ens fa ser com som a cadascun de nosaltres.

    M'ha agradat molt aquesta versió que has fet del poema de Sa Lluna. Igual que el d'ella, però també ben diferent. El seu amb la seva ànima, el teu amb la teva. Els dos, genials.

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Mc, tots som motes coses a la vegada...
      Moltes gràcies!
      Abraçades.

      Elimina
  4. Excelente poema!!!! Carme. Salud y paz.

    ResponElimina
  5. Aquest "em despullo al mateix temps que m'amago" és el que han de fer tots els poetes, si són bons com tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre ho aconsegueixo, les dues coses a la vegada, són un bon repte.

      Elimina
  6. Em reflecteixo
    amagat en un mirall.
    Tant lluny de mi,
    lo que veig,
    com jo mateix.
    Dos universos antagònics
    que la llum distorsiona
    i alhora confon.
    Tinc la por d’un solitari,
    l’angoixa d’una multitud.
    Em desvetlla la nit callada,
    no em deixa dormir
    el soroll en la foscor.
    M’embolcallo de paraules,
    elles silents, em deixen fer,
    Em dibuixo el jo que vull
    per allunyar el jo que sóc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu final: cada dia ens hem de dibuixar com volem ser, per a estar millor amb nosaltres mateixos i allunyar-nos d'allò que no ens agrada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars