Carta a la neu (i recollida de signatures)


Estimada neu:

T'escric tot just quatre ratlles, per recordar-te  on som,  per si t'has oblidat de nosaltres.

Et trobo a faltar.

No et pensis que et vull per anar a esquiar, ni per fer-me fotografies o selfies, no.  Potser trobaràs que els meus motius poden ser tan egoistes com aquests  altres, però per a mi són molt importants.  El meus motius són principament dos:  la teva bellesa  i el silenci que saps encomanar a tot arreu. Qui  no ha sentit el teu silenci, no sap res de silencis.  No saps pas com l'enyoro.

Si volguessis, tan sols un cop aquest hivern, deixar-te caure per les nostres muntanyes,  t'adoraríem com si fossis una deessa,  que potser ja ho ets.

Passa'ns a veure ben aviat, t'esperem.


Signat;

Carme
Mcbeu
Xavier
Teresa
Paula
Artur
Qui sap qui...
Helena

PD:  els nous signants de la meva carta, han proposat noves idees, que et faig arribar. Pensa que també ens faràs molt de servei quan et fonguis i siguis aigua. I per descomptat que ens agrada molt que vinguis directament en forma líquida.  Ets pura vida.

Comentaris

  1. Afegeix la meva signatura a la carta. Jo tampoc he d'anar a esquiar ni em cal per fer-me selfies i, com soc d'una zona on no neva mai, potser me'n puc estar del seu silenci; però, tot i això, jo també vull que arribi aviat i que n'arribi molta. Per la seva bellesa i per la seva calma, primer i, no cal dir-ho, per la seva aigua, després.

    Bon cap de setmana... de Nadal. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afegida està la teva signatura, Mc! I acceptats tots els suggeriments que feu. Per descomptat que la seva aigua ens farà molt de servei quan arribi la primavera, i no m'he pogut estar d'esmentar-ho a la Post data.

      Bon Cap de setmana, Mc!

      Elimina
  2. Anava dir que afegissis la meva signatura i veig que el Mc ha tingut, abans que jo, la mateixa idea.
    Hauríem de fer una recollida de signatures. No podem viure sense neu.
    El blanc de la puresa i, també, de la bandera blanca que demana (inútilment) un alto el foc a totes les guerres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja està afegida la teva signatura i també la idea de recollida de signatures... llàstima que aquest blog ja no arriba tant lluny com arribava fa uns anys i no en recollirem gaires... però la intenció és el que compta.

      Moltes gràcies, Xavier, per les teves aportacions.

      Elimina
  3. I quina carta més tendra! Jo crec que a aquesta companyia que demanes no li tocarà cap més remei que deixar-se veure. Si hi afegeixes una postdata, digues-li que ens agrada en tots els estats, també el líquid, i que no pateixi pel sol que la desfà, perquè mai desapareixerà del tot i a nosaltres ens faria un gran favor.
    Bon Nadal, Carme, i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon Nadal, Teresa! Ja que també em dones misatges per la neu, m'he atrevit a posar també la signatura.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Crec que amb els motius que dónes, no tindrà més remei que escoltar el teu prec.
    Unes lletres precioses li has deixat.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si ens escolta... si vols també afegeixo la teva signatura, he, he, he...

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  5. Una bona proposta i prec conjunt, per a que la neu perdi la vergonya i es deixi veure per Nadal ! ...estaria molt bé celebrar-ho així !!, a Vilanova, rarament se la veu... per això ens fa tanta il·lusió quan ens fa aquest regal preciós !.
    Em sumo a les vostres pregaries, amics i amigues ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'afegeixo també a les signatures, Artur!
      A veure si ens fa cas...
      Abraçades.

      Elimina
  6. Signo per uns neu tova
    que mai es geli,
    per una nit on els flocs siguin estels
    que van caient al nostre petit món.
    Signo per la neu
    que porta rialles infantils als seus jocs
    i dibuixen àngels amb braços i peus.
    Signo per la nevada
    que ens apropa a la natura verge
    i per tenir-ne cura.
    Signo per aquella neu
    que vigila i protegeix allò
    que el pagès ha sembrat o plantat.
    Signo per les nevades de fotografies,
    familiars o universals,
    de soledat o d’enyorament.
    Signo per totes les neus del futur,
    les que veure i les que no.
    Signo pels records d’estades passades,
    on la felicitat no era efímera, i si real.
    Signo per tot allò
    que m’ha donat la neu
    i pel que em donarà.
    Signo per l’amistat vora un foc
    escalfant converses i rialles,
    amb un got de quelcom calent
    entre les mans.
    Signo per un futur millor,
    que em temo que potser mai arribarà.
    Signo per les paraules
    que la neu m’ha fet néixer
    i les que jugant m’ha humitejat,
    esborrant la tinta
    i fent més grans les lletres.
    Signo per tot allò
    que em ve de nou
    i que algun dia marxarà.
    Signo per aquelles abraçades de Nadal
    sota els primers flocs
    i aquells petons de veritat.
    Signo per tot allò que vosaltres creieu
    que s’ha de signar
    per estar la resta del temps junts.
    Signo per les paraules amb fons de neu
    que vindran i per les que se’n tornaran.
    Qui sap si... val només desitjar
    que signo els pensaments que he deixat anar.

    qui sap si...

    ResponElimina
  7. És l'encant de l'hivern, no hauria de faltar mai. Ja pots afegir-hi la meva signatura.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars