Carta a la neu (i recollida de signatures)

Estimada neu:

T'escric tot just quatre ratlles, per recordar-te  on som,  per si t'has oblidat de nosaltres.

Et trobo a faltar.

No et pensis que et vull per anar a esquiar, ni per fer-me fotografies o selfies, no.  Potser trobaràs que els meus motius poden ser tan egoistes com aquests  altres, però per a mi són molt importants.  El meus motius són principament dos:  la teva bellesa  i el silenci que saps encomanar a tot arreu. Qui  no ha sentit el teu silenci, no sap res de silencis.  No saps pas com l'enyoro.

Si volguessis, tan sols un cop aquest hivern, deixar-te caure per les nostres muntanyes,  t'adoraríem com si fossis una deessa,  que potser ja ho ets.

Passa'ns a veure ben aviat, t'esperem.

Signat;

Carme

Mcbeu

Xavier

Teresa

Paula

Artur

Qui sap qui...

Helena

PD:  els nous signants de la meva carta, han proposat noves idees, que et faig arribar. Pensa que també ens faràs molt de servei quan et fonguis i siguis aigua. I per descomptat que ens agrada molt que vinguis directament en forma líquida.  Ets pura vida.