Hi ha un final, que no ens queda més remei que acceptar i tal com van passant els anys i em faig gran, és com si percebés d'alguna manera, no massa precisa ni conscient, com es va acostant lentament. Potser a algunes persones els angoixa pensar en la mort, però a mi de la manera que vaig assumint que un dia o altre arribarà i no sabem quan, més aviat m'ajuda a acceptar millor aquesta darrera etapa de la vida, que de fet no és pas la millor: la vellesa.
Es un dels meus insectes preferits. I si va acompanyat de dibuixos de papallones i d'un poema com aquest cas, encara més. el darrer vers és optimista o pessimista?
Són tan boniques! Em fan sentir com una lleugeresa endins, barrejada amb sensació de llibertat i també pensar en la curta durada de la seva vida i dels nostres moments.
No sabria dir-ho del cert. No és optimista ni pessimista. És molt realista. Tinc 71 anys i com deia la meva mare més o menys a aquesta edat, per molts que me'n puguin quedar, comparats amb els que ja he viscut seran pocs... (jo tampoc voldria que fossin molts) i crec que ens hem d'anar adaptant a la idea de la nostra mort. Un dia vaig llegir que els avenços amb medicina no han allargat tant la vida com sembla, més aviat han allargat la vellesa. Hi estic bastant d'acord i com que no m'agrada ni la vellesa, ni les malaties, ni les limitacions excessives per fer la vida quotidiana, tampoc voldria que fos molt llarga la vellesa que sempre porta algun regalet d'aquests afegit.
En fi... que haurem de bregar amb el que ens trobem.
M'ha agradat molt aquesta pintura perquè, d'alguna manera, també és una il·lusió òptica. Hi podem veure papallones de colors, efectivament, però de fet són en blanc i negre perquè els colors són al fons omplint-t'ho tot.
Pel que fa al poema i als teus comentaris a Sa lluna i en Xavier, he de dir que coincideixo amb el teu punt de vista. Hem de tenir clar que hi ha un final, per tant, el millor és acceptar-ho i no fer-ne un drama que no tindria sentit. Per a mi el problema de veritat és també com s'hi arriba a aquest final, tant de bo ho poguéssim fer en les millors condicions possibles (físiques i, sobretot, mentals), però tots sabem que no sempre passa això.
Gràcies, Mc, m'agrada el teu qualificatiu d'il·lusió optica per al meu dibuix. No ho havia pensat així però és una bona manera de veure-ho.
Doncs sí, ben bé com dius, les condicions de com arribar al final són molt més importants que el temps que trigui aquest final. Jo no dubtaria gens a triar, si es pogues triar... Desgraciadament no podem i haurem d'entomar el que vingui. Bé en circumstàncies extremes, espero que sí que podrem triar.
Colors que volen, formes de papallones fora de les crisàlides. Petons d’aire que es deixen caure com gotes de pluja. Ànimes que eixint es fan part de cels eterns, flonges com abraçades que mai comencen ni mai s’acaben, fluint ens envolten i en són esencia nostra, intangible i alhora efímera.
Espero que sigui un nou començament... acceptar el final és el que ens costa més.
ResponEliminaPrecioses papallones de mil colors volen per aquest blog i m'alegren el dia. Gràcies!.
Aferradetes, nina.
Hi ha un final, que no ens queda més remei que acceptar i tal com van passant els anys i em faig gran, és com si percebés d'alguna manera, no massa precisa ni conscient, com es va acostant lentament. Potser a algunes persones els angoixa pensar en la mort, però a mi de la manera que vaig assumint que un dia o altre arribarà i no sabem quan, més aviat m'ajuda a acceptar millor aquesta darrera etapa de la vida, que de fet no és pas la millor: la vellesa.
EliminaAferradetes, bonica.
Es un dels meus insectes preferits. I si va acompanyat de dibuixos de papallones i d'un poema com aquest cas, encara més.
ResponEliminael darrer vers és optimista o pessimista?
Són tan boniques! Em fan sentir com una lleugeresa endins, barrejada amb sensació de llibertat i també pensar en la curta durada de la seva vida i dels nostres moments.
EliminaNo sabria dir-ho del cert. No és optimista ni pessimista. És molt realista. Tinc 71 anys i com deia la meva mare més o menys a aquesta edat, per molts que me'n puguin quedar, comparats amb els que ja he viscut seran pocs... (jo tampoc voldria que fossin molts) i crec que ens hem d'anar adaptant a la idea de la nostra mort. Un dia vaig llegir que els avenços amb medicina no han allargat tant la vida com sembla, més aviat han allargat la vellesa. Hi estic bastant d'acord i com que no m'agrada ni la vellesa, ni les malaties, ni les limitacions excessives per fer la vida quotidiana, tampoc voldria que fos molt llarga la vellesa que sempre porta algun regalet d'aquests afegit.
En fi... que haurem de bregar amb el que ens trobem.
Son lindos estos insectos.
ResponEliminaEn efecto, ahora descontamos mas que contar. Pero es lo que hay.
Besos
I tant que sí. Ens hem d'adaptar a la nostra situació... sigui la que sigui...
EliminaUna abraçada.
M'ha agradat molt aquesta pintura perquè, d'alguna manera, també és una il·lusió òptica. Hi podem veure papallones de colors, efectivament, però de fet són en blanc i negre perquè els colors són al fons omplint-t'ho tot.
ResponEliminaPel que fa al poema i als teus comentaris a Sa lluna i en Xavier, he de dir que coincideixo amb el teu punt de vista. Hem de tenir clar que hi ha un final, per tant, el millor és acceptar-ho i no fer-ne un drama que no tindria sentit. Per a mi el problema de veritat és també com s'hi arriba a aquest final, tant de bo ho poguéssim fer en les millors condicions possibles (físiques i, sobretot, mentals), però tots sabem que no sempre passa això.
Gràcies, Mc, m'agrada el teu qualificatiu d'il·lusió optica per al meu dibuix. No ho havia pensat així però és una bona manera de veure-ho.
EliminaDoncs sí, ben bé com dius, les condicions de com arribar al final són molt més importants que el temps que trigui aquest final. Jo no dubtaria gens a triar, si es pogues triar... Desgraciadament no podem i haurem d'entomar el que vingui. Bé en circumstàncies extremes, espero que sí que podrem triar.
Colors que volen,
ResponEliminaformes de papallones
fora de les crisàlides.
Petons d’aire
que es deixen caure
com gotes de pluja.
Ànimes que eixint
es fan part de cels eterns,
flonges com abraçades
que mai comencen
ni mai s’acaben,
fluint ens envolten
i en són esencia nostra,
intangible i alhora efímera.
qui sap si...
Gotes de pluja,
Eliminapetons d'aire que volen.
Colors inquiets.
Mou-te tota tu,
Eliminagotes i petons volant,
deixant nous colors.
qui sap si...
Gràcies per tornar, qui sap qui...
EliminaPapallones, tant encisadores sempre, que no deixaries mai de admirar-les.
ResponEliminaSalut ;)
Sempre fa il·lusió veure-les.
EliminaUna abraçada, Artur!
"Mentre hi ha vida hi ha esperança": jo mentre pugui escriure sóc feliç!
ResponEliminaEl poema és molt maco, Carme.
Segur que sí, escriure va bé, tot i que a vegades em costa de saber què escriure.
EliminaGràcies, Helena!