Parc El Falgar de Les Franqueses del Vallès. Paral·lelismes: Mentre caminàvem.

Mentre caminàvem, la conversa fluïa tranquil·lament.

Al parc, mentre caminàvem, tot se'ns feia de bon mirar.

Retrobar-nos, mentre caminàvem, va ser com si no hagués passat el temps.

Tantes paraules compartides, mentre caminàvem, barrejaven els records amb el present.

Ara, el repte és trobar aquest temps, que avui teníem a les mans, mentre caminàvem

Comentaris

  1. En aquesta societat tan competitiva on ens ha tocat viure potser alguns dirien que passejar i conversar és "perdre el temps". No poden estar més equivocats perquè és evident, i tu ho expliques molt bé avui, que és guanyar-lo.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu no tenir prou temps o prou "coincidència" de temps lliure pels amics. Pensava que la jubilació ajudaria, però no, sembla que encara ho tinguem més complicat.

      La màgia dels amics, i de les amigues per descomptat, és que per més temps que hagi passat, sempre hi ha una continuïtat en la conversa i en la relació que, a vegades, sorprèn i sempre gratifica molt. Temps absolutament guanyat, Mc. Per descomptat.

      Elimina
  2. Podrem "rascar" temps d'on sigui per poder seguir passejant entre els llocs amables i els cors amics. Sempre hem de fer-ho, perquè és on hi guanyem.
    Molt bonic aquest parc, es batega pau.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, s'ha de trobar el temps.
      Retrobar Fanal Blau en persona va ser una gran alegria.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
    2. Ja ho crec!. Les retrobades sempre són motiu d'alegria.
      Espero que es trobi bé. Si tens ocasió, dóna-li una aferradeta de part meva.

      Elimina
    3. Sí, està bé.
      Li faré l'aferradeta de part teva, Paula.

      Elimina
  3. Mentre caminàvem va passar tota una vida. Gairebé sencera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caminar i xerrar és una de les millors combinacions del món!
      I així podem viure moltes vides.

      Elimina
  4. S'ha tornat a amagar el meu comentari.🤦‍♀️

    ResponElimina
  5. Bonito poema, el agua tan necesaria para el Planeta Tierra aunque por desgracia debido a los desajustes no cae normalmente. Esperemos que en España se recuperen un poco los embalses esenciales para abastecer el consumo humano y la agricultura que es el pan de cada día. Carme gracias por tu interesante blog, salud y paz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua és vida... veure aigua ens dona pau i felicitat.
      Gràcies a tu, Antonio!

      Elimina
  6. Estos días me mojo mientras paseo y me encanta.

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho comprenc molt bé. També m'agradaria a mi!
      Salut, Erik!

      Elimina
  7. Caminar parlant és com treballar amb una bona companya de feina, com em passa a mi ara.
    Molt ben trobada la teva participació al taller!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una super combinació, m'alegro que tu també en tinguis una de tan bona a la teva feina.
      Moltes gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars