Parc El Falgar de Les Franqueses del Vallès. Paral·lelismes: Mentre caminàvem.
Mentre caminàvem, la conversa fluïa tranquil·lament.
Al parc, mentre caminàvem, tot se'ns feia de bon mirar.
Retrobar-nos, mentre caminàvem, va ser com si no hagués passat el temps.
Tantes paraules compartides, mentre caminàvem, barrejaven els records amb el present.
Ara, el repte és trobar aquest temps, que avui teníem a les mans, mentre caminàvem
En aquesta societat tan competitiva on ens ha tocat viure potser alguns dirien que passejar i conversar és "perdre el temps". No poden estar més equivocats perquè és evident, i tu ho expliques molt bé avui, que és guanyar-lo.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Em sap greu no tenir prou temps o prou "coincidència" de temps lliure pels amics. Pensava que la jubilació ajudaria, però no, sembla que encara ho tinguem més complicat.
EliminaLa màgia dels amics, i de les amigues per descomptat, és que per més temps que hagi passat, sempre hi ha una continuïtat en la conversa i en la relació que, a vegades, sorprèn i sempre gratifica molt. Temps absolutament guanyat, Mc. Per descomptat.
Podrem "rascar" temps d'on sigui per poder seguir passejant entre els llocs amables i els cors amics. Sempre hem de fer-ho, perquè és on hi guanyem.
ResponEliminaMolt bonic aquest parc, es batega pau.
Aferradetes, preciosa.
Sí, s'ha de trobar el temps.
EliminaRetrobar Fanal Blau en persona va ser una gran alegria.
Aferradetes, bonica!
Ja ho crec!. Les retrobades sempre són motiu d'alegria.
EliminaEspero que es trobi bé. Si tens ocasió, dóna-li una aferradeta de part meva.
Sí, està bé.
EliminaLi faré l'aferradeta de part teva, Paula.
Mentre caminàvem va passar tota una vida. Gairebé sencera.
ResponEliminaCaminar i xerrar és una de les millors combinacions del món!
EliminaI així podem viure moltes vides.
S'ha tornat a amagar el meu comentari.🤦♀️
ResponEliminaAquests de Blogger ens tenen mania...
EliminaBonito poema, el agua tan necesaria para el Planeta Tierra aunque por desgracia debido a los desajustes no cae normalmente. Esperemos que en España se recuperen un poco los embalses esenciales para abastecer el consumo humano y la agricultura que es el pan de cada día. Carme gracias por tu interesante blog, salud y paz.
ResponEliminaL'aigua és vida... veure aigua ens dona pau i felicitat.
EliminaGràcies a tu, Antonio!
Estos días me mojo mientras paseo y me encanta.
ResponEliminaSalud
Ho comprenc molt bé. També m'agradaria a mi!
EliminaSalut, Erik!
Caminar parlant és com treballar amb una bona companya de feina, com em passa a mi ara.
ResponEliminaMolt ben trobada la teva participació al taller!
És una super combinació, m'alegro que tu també en tinguis una de tan bona a la teva feina.
EliminaMoltes gràcies!