Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tant l'una com l'altra sembla que s'han mimetitzat amb un verd de vida.
ResponEliminaLes finestres ara, una mica obertes no fan cap mal.
Aferradetes ben fresquetes, nina.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaEl verd dona molta vida.
Aferradetes, bonica!
Tot , amb mesura... es guarda de riscos innecessaris.
ResponEliminaSalut ;)
Anem fent, com podem… Salut, Artur!
EliminaEm fas pensar en l'art i la vida.
ResponEliminaM'agrada aquesta visió!
Elimina"Tempo verde"
ResponElimina(Crecque és com en diuen els italians al temps lliure.
No me la sabia, aquesta…. Gràcies Xavier!
EliminaEsta mañana paseando por mi parque favorito entre primero gotas de agua y luego alguna neblina ocasional me he parado a hacer un montón de fotos. Esta todo salvajemente verde quitando el blanco roto de las setas y algún ocre y amarillo de hojas caídas. Pero no me canso -
ResponEliminaEl verd no cansa mai… sempre ens fa sentir bé.
EliminaUna abraçada, Erik.
Que mai s'apagui aquest verd de vida, verd d'esperança.
ResponEliminaI que sempre tinguem reserves de mots per continuar expressant la vida.
Una abraçada, Carme!
Que no se'ns acabin els mots, Núria, que ens fan molta falta!
EliminaUna abraçada!
No sabem si la finestra a encomanat el seu verd a la planta o la olanta l'ha regalat a la finestra, segur que seria més normal.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
S'han combinat, ben bé, totes dues.
EliminaBon cap de setmana, M Roser!