Relats conjunts de juny



Quan vaig veure aquest quadre a la sala més gran del museu, em va interessar de seguida. El vaig trobar tan bonic, amb els seus colors suaus i mesurats, amb la representació d'aquestes dames de la cort, tan misterioses per a mi, que em feien pensar i imaginar coses.  Qui eren les dames de la cort? Les familiars del mandarí? Les dames de companyia? Cortesanes?  Jo no sabia res de com vivien els xinesos del segle XI i anava  mirant cada vegada de més a prop, aquelles figures pintades.

I em va cridar l'atenció la dama que porta una nena asseguda davant seu. Que jo sàpiga a la meva família no hi ha cap persona xinesa, ni cap branca familiar emparentades amb la Xina, però aquella dona s’assemblava moltíssim a la meva àvia. Sí coi, no feu aquesta cara, la meva àvia Mercè, aquella que tenia una tintoreria! I jo anava pensant quines casualitats té la vida quan em vaig adonar que la nena també s'assemblava a mi. No podia ser que aquell quadre fos tan antic, això és que era alguna copia o un remake que s'havia aprofitat d'alguna fotografia nostra trobada a la xarxa. 

Vaig fotografiar el quadre, i em vaig guardar bé la foto per  a poder-la estudiar bé, comparant-la amb les que tenia a casa.  Vaig trobar fotos on jo duia un vestit i un jersei, que podrien ser perfectament els del quadre i encara més casualitats, a mi, l’àvia m'acostumava a fer una cua que no em recollia tots els cabells, només una part, deixant que els altres, prenguessin la forma d'una petita cabellera. 

Jo estava encuriosida, excitada, trasbalsada i molt i molt intrigada. No se m'acudia cap manera d'aclarir què estava passant i continuava mirant les  fotos de l’àvia, d'aquella capsa que ella ens havia donat, fins que vaig trobar una foto que ho va canviar tot i que em va fer adonar de la falsedat d'aquella pintura. Ni era xinesa, ni era antiga ni res de tot això, era simplement una copia d'una fotografia del segle XX. L’àvia i jo,  cavalcant el mateix cavall  a la cavalcada dels Tres Tombs  de l'any 50 del segle passat. Amb la foto a la mà, vaig poder reconèixer  les amigues de l’Àvia: la Margarida del tercer primera, l'Emília del forn i la Maria de ca l’Adroguer sempre seguida per l'Agustí de la cansaladeria que li anava al darrere des que s'havia quedat vídua. 

Havia existit de veritat en Li Gonglin? I el seu predecessor Zhang Xuan? Només era fals el quadre o també els seus pretesos pintors? 


PD: amb disculpes i agraïment al McAbeu per haver continuat la seva idea i haver-li potinejat la història, donant més i més arguments als seus experts.

Comentaris

  1. Potser el títol complert del quadre, era "Dames de la cort a cavall en camí cap el futur" i el pintor va fer-lo en homenatge a tant gran viatge , en el segle XI i al segle XX, un fotògraf periodístic dels anys 50 en una festa dels Tres Tombs, va copsar la imatge de la arribada de la comitiva i que ara tu, protagonista de la gesta, ho has descobert a l'audiència ! ..... ai ! hauries de haver fet una exclusiva pel "Hola" i treure'n major rendiment ! heheheh
    Bona historia, Carme ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres, Artur, no hi penso mai amb l'Hola. Cada cop que tinc tema per una exclusiva me n'oblido. Així no em faré mai rica, ho veus, oi? 😂😂

      Suprimeix
  2. M'ha fet molta gràcia imaginar tota la situació com a possible... Algú que a un Museu troba un quadre que està fet a partir d'una foto familiar SEVA!!! :-DD

    Ostres, a mi no m'inspira res i, en canvi, els relats que he vist fins ara han inspirat històries ben originals i divertides!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja sortirà, la història, no ho dubtis. Sempre que t'hi poses et surt la teva imaginació desbordant i prestigiosa... ho sabem!

      ( però ho veus o no que la nena és clavadets que jo? 😂😂😂)

      Suprimeix
  3. I tant que és una foto dels Tres Tombs. A l'Agustí de la cansaladeria li van posar Agustí en honor de la parròquia. Tal com ho cantaven les cupletistes de l'època i com ens ha arribat a nosaltres en la veu de la Núria Feliu.
    "Ai Antonet del meu cor
    rei dels Tres Tombs jo per tu
    que en donaria de Tombs
    Ai ja en pots estar ben segur, ben segur!
    Com que el Sant del meu novio
    aquell dia era
    vam anar a celebrar-ho a Sant Agustí..."

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Més i més proves pels experts! Per si encara en feien falta més.
      Sempre trobes la cançó adient... he, he, he...

      Suprimeix
  4. Doncs m'ha agradat la història, al final totes les veritats s'acaben sabent. Si no tens res a veure amb el quadre, normal creure's que ve del segle XI, però si t'hi reconeixes... alguna cosa falla aquí!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot s'acaba sabent. Poc es podien pensar els falsificadors que una de les persones del quadre, s'hi reconeixeria!😀

      Suprimeix
  5. Ja ho deia jo que estava ben clar que no eren xinesos... :-DD

    M'ha encantat aquest pas més enllà que has donat al meu relat confirmant les deduccions teòriques dels meus "experts" amb proves fefaents, no dubtis que el departament de datació pictòrica t'ho agraeix de tot cor i, gràcies a tu, continuarà (amb més afany, encara) la seva tasca de desemmascarar errors com aquest, que tant abunden el món de l'art. ;-)

    Es nota que ens ho passem bé aquí, si no no faríem aquestes coses "a mitges". :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que ens ho passem bé, aquí, Mc! Se'm va posar tan bé i em va fer tanta gràcia la teva idea dels Tres Tombs que no me la podia treure del cap. I ja saps, quan una cosa no et marxa del cap, val més utilitzar-la en positiu. I si tinc l'agraïment dels teus experts, ja no puc demanar res més. He, he, he...

      Suprimeix
  6. Jo em pensava que les dames quan anaven a cavall, seien de costat...Aquestes deuen ser més modernes , encara que semblin xineses, perquè cavalquen estil oest o a mi m'ho sembla...Que vigilin amb la nena, no tinguéssim un disgust!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
  7. Quanta imaginació, en tots els sentits, Carme!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Entrades populars