Els pètals rebregats, no perden el seu color ni la seva llum. Pd: encara que sigui sense celebració, m'acabo de recordar que la Col·lecció de moments, avui fa 12 anys... anirem fent... Al meu blog i a mi ens agrada fer camí junts.
PD: Ep, encara que sigui sense celebració ho hem de celebrar igualment. Enhorabona pels 12 anys i per les ganes de continuar fent camí blogosferic. :-)
Moltes felicitats, Carme, i gràcies pel regal del teu blog durant tants anys! Llarga vida per a ell, per a tu, per a tots nosaltres, i una abraçada que et deixi tan rebregada com les teves flors predilectes!
Aquesta anèmona sembla que surti d'una teulada, com si fos una xemeneia, de colors i olor... Per molts anys puguis anar col·leccionant moments plens d'encant! Bon vespre, Carme.
Moltes Felicitats!!!... I que per molts anys més el poguem anar gaudint!! El "color i la llum" no es perden mai, encara que els "petals estiguin rebregats"... jejejeje... tu ja m'entens!!...I les que tenen més o menys la nostra edat també... Una abraçada molt forta.
I tant que sí, que t'entenc, Montse! I segur que la gent que volta per aquí també! Moltes gràcies, espero que per molys amys ens poguem anar trobant pels blogs i potser també, algun dia, fora dels blogs.
Preciosa, l'anemone. De primer colp m'havia semblat una rosella. Totes dues flors m'agraden molt. I els colors que li has posat, t'ha quedat un dibuix preciós.
I FELICITATS pels 12 anys de blog. Una sort llegir-te.
Una celebració molt minimalista pel que aquest blog es mereix, però no me la podia perdre, encara que arribi tan tard! Seguim fent camí plegats, de la manera que puguem.
La veritat és que aquest any no hi pensava gens i no tenia res preparat. Just el mateix dia me'n vaig recordar i vaig afegir la noteta al post ja publicat. Un altre dia serà. Continuem fent camí blocaire, XeXu, adaptant-nos a les circumstàncies. Gràcies per passar per aquest post.
Aquestes paraules expliquen una actitud positiva, que es pot aplicar a moltes propietats de la vida. L'aquarel·la també ho explica.
ResponEliminaNo sé perquè tinc una debilitat per les flors de pètals rebregats. M"agraden molt. Deu ser perquè m'expliquen aquestes coses que jo després escric...
EliminaHem d'estar molt rebregats per perdre la nostra essència... i, de vegades, ni així.
ResponEliminaPD: Ep, encara que sigui sense celebració ho hem de celebrar igualment. Enhorabona pels 12 anys i per les ganes de continuar fent camí blogosferic. :-)
EliminaMoltes gràcies Mc, de poc em passa per alt, aquest any, no hi havia pensat gens.
EliminaDotze anys ja? Com passa el temps, haguera jurat que només eren onze.
ResponElimina¡Moltes Felicitats!
He, he, he, moltes gràcies, Jp, per la felicitació i el somriure...
EliminaAquest dissabte se'n va parlar, de l'anèmona. Amb poema, amb especial esment. I amb l'ètim.
ResponEliminaPer molts anys més, Carme!
EliminaM'hagués agradat molt venir, aquest dissabte. Coincidències en parlar d'anèmones i flors del vent.
EliminaMoltes gràcies, Jordi! Una abraçada.
Moltes felicitats, Carme, i gràcies pel regal del teu blog durant tants anys! Llarga vida per a ell, per a tu, per a tots nosaltres, i una abraçada que et deixi tan rebregada com les teves flors predilectes!
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse!!! Una abraçada rebregada de tornada!!!
EliminaAquesta anèmona sembla que surti d'una teulada, com si fos una xemeneia, de colors i olor...
ResponEliminaPer molts anys puguis anar col·leccionant moments plens d'encant!
Bon vespre, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!
EliminaNo era una teulada i trobo que la idea és molt bonica.
Eren uns maons que feien el tancament del parterre.
Bon vespre, M Roser!
Moltes Felicitats!!!... I que per molts anys més el poguem anar gaudint!!
ResponEliminaEl "color i la llum" no es perden mai, encara que els "petals estiguin rebregats"... jejejeje... tu ja m'entens!!...I les que tenen més o menys la nostra edat també...
Una abraçada molt forta.
I tant que sí, que t'entenc, Montse! I segur que la gent que volta per aquí també! Moltes gràcies, espero que per molys amys ens poguem anar trobant pels blogs i potser també, algun dia, fora dels blogs.
EliminaEl meu blog Anticànons també en farà 12, aquest any!
ResponEliminaSom les persistents, rebregades o no!
Doncs moltes felicitats compartides, Helena.
EliminaRebregades o no, m'agrada ser persistents.
Preciosa, l'anemone. De primer colp m'havia semblat una rosella. Totes dues flors m'agraden molt. I els colors que li has posat, t'ha quedat un dibuix preciós.
ResponEliminaI FELICITATS pels 12 anys de blog. Una sort llegir-te.
Clar, no és estrany, és que s'assemblen molt i molt. Només que canvien els colors.
EliminaMoltes gràcies, novesflors, una sort, sempre, compartir amb tu. D'anada i de tornada.
Per molts anys, Carme! Una adolescència molt madura i creixent.
ResponEliminaNo es passa gens malament... aquesta adolescència. Amb molta calma, he, he, he.... gràcies, Teresa!
EliminaUna celebració molt minimalista pel que aquest blog es mereix, però no me la podia perdre, encara que arribi tan tard! Seguim fent camí plegats, de la manera que puguem.
ResponEliminaLa veritat és que aquest any no hi pensava gens i no tenia res preparat. Just el mateix dia me'n vaig recordar i vaig afegir la noteta al post ja publicat. Un altre dia serà. Continuem fent camí blocaire, XeXu, adaptant-nos a les circumstàncies. Gràcies per passar per aquest post.
Elimina