Anèmona



Els pètals rebregats, no perden el seu color ni la seva llum.


Pd: encara que sigui sense celebració, m'acabo de recordar que la Col·lecció de moments, avui fa 12 anys... anirem fent... Al meu blog i a mi ens agrada fer camí junts.

Comentaris

  1. Aquestes paraules expliquen una actitud positiva, que es pot aplicar a moltes propietats de la vida. L'aquarel·la també ho explica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé perquè tinc una debilitat per les flors de pètals rebregats. M"agraden molt. Deu ser perquè m'expliquen aquestes coses que jo després escric...

      Elimina
  2. Hem d'estar molt rebregats per perdre la nostra essència... i, de vegades, ni així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. PD: Ep, encara que sigui sense celebració ho hem de celebrar igualment. Enhorabona pels 12 anys i per les ganes de continuar fent camí blogosferic. :-)

      Elimina
    2. Moltes gràcies Mc, de poc em passa per alt, aquest any, no hi havia pensat gens.

      Elimina
  3. Dotze anys ja? Com passa el temps, haguera jurat que només eren onze.

    ¡Moltes Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, moltes gràcies, Jp, per la felicitació i el somriure...

      Elimina
  4. Aquest dissabte se'n va parlar, de l'anèmona. Amb poema, amb especial esment. I amb l'ètim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hagués agradat molt venir, aquest dissabte. Coincidències en parlar d'anèmones i flors del vent.

      Moltes gràcies, Jordi! Una abraçada.

      Elimina
  5. Moltes felicitats, Carme, i gràcies pel regal del teu blog durant tants anys! Llarga vida per a ell, per a tu, per a tots nosaltres, i una abraçada que et deixi tan rebregada com les teves flors predilectes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!!! Una abraçada rebregada de tornada!!!

      Elimina
  6. Aquesta anèmona sembla que surti d'una teulada, com si fos una xemeneia, de colors i olor...
    Per molts anys puguis anar col·leccionant moments plens d'encant!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser!

      No era una teulada i trobo que la idea és molt bonica.
      Eren uns maons que feien el tancament del parterre.
      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  7. Moltes Felicitats!!!... I que per molts anys més el poguem anar gaudint!!
    El "color i la llum" no es perden mai, encara que els "petals estiguin rebregats"... jejejeje... tu ja m'entens!!...I les que tenen més o menys la nostra edat també...
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, que t'entenc, Montse! I segur que la gent que volta per aquí també! Moltes gràcies, espero que per molys amys ens poguem anar trobant pels blogs i potser també, algun dia, fora dels blogs.

      Elimina
  8. El meu blog Anticànons també en farà 12, aquest any!
    Som les persistents, rebregades o no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs moltes felicitats compartides, Helena.
      Rebregades o no, m'agrada ser persistents.

      Elimina
  9. Preciosa, l'anemone. De primer colp m'havia semblat una rosella. Totes dues flors m'agraden molt. I els colors que li has posat, t'ha quedat un dibuix preciós.

    I FELICITATS pels 12 anys de blog. Una sort llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, no és estrany, és que s'assemblen molt i molt. Només que canvien els colors.

      Moltes gràcies, novesflors, una sort, sempre, compartir amb tu. D'anada i de tornada.

      Elimina
  10. Per molts anys, Carme! Una adolescència molt madura i creixent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es passa gens malament... aquesta adolescència. Amb molta calma, he, he, he.... gràcies, Teresa!

      Elimina
  11. Una celebració molt minimalista pel que aquest blog es mereix, però no me la podia perdre, encara que arribi tan tard! Seguim fent camí plegats, de la manera que puguem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que aquest any no hi pensava gens i no tenia res preparat. Just el mateix dia me'n vaig recordar i vaig afegir la noteta al post ja publicat. Un altre dia serà. Continuem fent camí blocaire, XeXu, adaptant-nos a les circumstàncies. Gràcies per passar per aquest post.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars