Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Oh, has tornat a pintar ;). No recordava què era una mallerenga, recorde vagament que una blocaire de fa temps usava aquesta paraula per al seu perfil.
ResponEliminaNo, no els he dibuixat ara, els tenia de l'època d Paint. I em va fer gràcia buscar-los, ja que no les sé fotografiar de prop.
EliminaRecordo la blocaire que usava aquest perfil. Ara a l'Instagram hi hauna persona que també l'usa. Jo no crec que sigui la mateixaersona, però sempre me la recorda. Són molt boniques i variades les mallerengues.
Les mallerengues és com si fossin les teves filloles.
ResponEliminaEnguany es mengen la mona per endavant.
Són unes golafres, al menys ja porten 10 mones per endavant. Fa goig de veure que vinguin tan contentes i bastant confiades.
EliminaRecordo aquestes mallerengues que havies dibuixat...Deuen estar molt contentes si a més de pintar-les , els hi poseu una menjadora!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No paren de venir, sempre n'hi ha alguna... bon vespre, M Roser!
EliminaCaram, les tens totes ben classificades!
ResponEliminaEnc coneixem força, elles i jo! Ens veiem sovint.
EliminaAl teu blog també ens hi apropem com les mallerengues al teu nesprer!
ResponEliminaGràcies, Helena, es bonic com ho dius.
EliminaEstimades mallerengues, em fas recordar les que sempre venien sota les alzines, a una menjadora que els havíem posat. Tenen fama de xerrar molt: "xerres comuna mallerenga", diuen. Gràcies per aquests bonics dibuixos.
ResponEliminaÉs bonic posar una menjadora pels ocells, oi? Jo no les senti gaire, però segur que és perquè són tan golafres que no poden menjar i xerrar a la vegada ... he, he, he... mengen molt. No donem l'abast a omplir la menjadora! Gràcies a tu, Olga, per venir per aquí.
Elimina