Rodés - Rodez (Aveyron) - Metàfores i reflexions disperses
I mentre plou, potser no pouarem aigua, però se'ns omplirà el pou.
I mentre plou, no sortirem al pati, però quedarà més net.
I mentre plou, tancarem les finestres, però el so de la pluja ens acompanyarà.
I mentre plou sempre hi ha algú que passeja sense por.
S'havia fet vella, la seva pell no era tan fina com abans i les seves espatlles torçaven el cos cap a un costat. Desequilibrant el conjunt. Però era bella i ens regalava una mirada especial, poter més tendra, potser més comprensiva.
La vellesa i la bellesa, a vegades coincideixen, en els objectes, també sovint en les persones.
 |
| Arquitectura catalana actual a Rodés: RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes S.L. |
Quin contrast, les dues últimes fotografies. Tens raó, la bellesa no té res a veure amb l'edat. Bon cap de setmana, Carme. :-)
ResponEliminaLa bellesa a vegades és interior i amagada. A vegades és evident, però veure-la sempre és una sort. Bon cap de setmana, Mc!
EliminaPlou a fora i a les finestres els vidres ploren, de vegades de tristor, de vegades d'alegria.
ResponEliminaTambé hi ha bellesa en els vidres que ploren, en tots dos casos.
EliminaM'agrada aquesta metàfora de la pluja, Carme. És aplicable a la vida i també a la situació actual.
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa, aquest comentari és un regal... així mateix ho veig jo.
EliminaVeig que vas fer un bon tour, per aquest bonic poble...m'agrada molt la foto del pou!
ResponEliminaQuan ens fem grans no sé si la vellesa i la bellesa coincideixen, però diuen que , en aquest cas la, bellesa passa del cos al cor!!!
Bon Sant Jordi, Carme.
Bellesa interior, tan i tan important!
EliminaTot té contrapartida. Molt bones reflexions.
ResponEliminaMoltesgràciesd, novesflors!
Elimina