Rodés - Rodez (Aveyron) - Metàfores i reflexions disperses



I mentre plou, potser no pouarem aigua, però se'ns omplirà el pou.
I mentre plou, no sortirem al pati, però quedarà més net.



I mentre plou, tancarem les finestres, però el so de la pluja ens acompanyarà.
I mentre plou sempre hi ha algú que passeja sense por.



S'havia fet vella, la seva pell no era tan fina com abans i les seves espatlles torçaven el cos cap a un costat. Desequilibrant el conjunt.  Però era bella i ens regalava una mirada especial, poter més tendra, potser més comprensiva.
La vellesa i la bellesa, a vegades coincideixen, en els objectes, també sovint en les persones.

Arquitectura catalana actual a Rodés:  RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes S.L.

Comentaris

  1. Quin contrast, les dues últimes fotografies. Tens raó, la bellesa no té res a veure amb l'edat. Bon cap de setmana, Carme. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La bellesa a vegades és interior i amagada. A vegades és evident, però veure-la sempre és una sort. Bon cap de setmana, Mc!

      Suprimeix
  2. Plou a fora i a les finestres els vidres ploren, de vegades de tristor, de vegades d'alegria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. També hi ha bellesa en els vidres que ploren, en tots dos casos.

      Suprimeix
  3. M'agrada aquesta metàfora de la pluja, Carme. És aplicable a la vida i també a la situació actual.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa, aquest comentari és un regal... així mateix ho veig jo.

      Suprimeix
  4. Veig que vas fer un bon tour, per aquest bonic poble...m'agrada molt la foto del pou!
    Quan ens fem grans no sé si la vellesa i la bellesa coincideixen, però diuen que , en aquest cas la, bellesa passa del cos al cor!!!
    Bon Sant Jordi, Carme.

    ResponSuprimeix
  5. Tot té contrapartida. Molt bones reflexions.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars