Escriure jugant del mes de maig

Opcionament es pot parlar de l'agrimònia: agramònica, agrimoni, agrimònia, agrimònia comuna, cerverola, estrany, flor de Sant Antoni, garmònica, gramònica, gremònia, grimònia, herba cuquera, herba de Sant Antoni, herba de Sant Guillem, herba de Sant Ramon, herba de garrotillo, herba de la sang, herba de les set sangries, herba de mal estrany, herba dels cucs, herba grimònia, herba ramona, herba tossera, herberola, serereta, servereta, serverina, serverola, set sagnies, set sangries, setge blanc, setsagnies, setsangries, tapaculs. 

Potser sí que sembla una estrella, de cine o del firmament. Allà dalt de tot.  O millor encara,  una deessa de l'Olimp. Tanta bellesa, tanta seguretat, tanta pau i tanta placidesa, enlluernen a qualsevol.  Ho sembla, tothom s'ho pensa que ho és,  fins i tot ella mateixa.

Diu que fa el bé, diu que ajuda, diu que cura, diu que estima. Quan ensenya la gerra buida, ningú no ho entén. Per què la porta si és ben buida? 

Vol fer creure que hi porta l'herba de Sant Guillem, l'agrimònia, que és tan curativa i beneficiosa i així ha ajudat a  tothom qui es creua en el seu camí. Però la realitat, tothom que té dos ulls la pot veure: la porta ben buida.  I tothom que es creua en el seu camí acaba confós i decebut. 

Pd: Sí et toca aquesta carta, no et facis il·lusions, estàs perdut.

Lletres i fils 5: desesperació veïnal

 

- Què li passa a aquest home, vols dir que està bé del cap?

- No gaire, cada primavera fa igual comença a tallar branques, arbres, arbustos i tot el que li creix al jardí.

- Quin element està fet!  Així, per a què vol un jardí?  I per quina raó vol viure a Collserola?

- Això dic jo, hauria de viure a la ciutat i ben lluny de qualsevol parc o passeig, perquè si no, començaria a tallar branques com un boig.

- Però és que aquest any, ha estat pitjor, ja fa tots els mesos d'abril i de maig que va fent obres, ho ha pavimentat tot, per no haver de tallar mai més res.

- És un cas perdut! Te'n recordes quan va fer tallar una alzina a casa nostra, que ni tant sols li pertanyia?

- I tant que me'n recordo! L'alzina s'ha refet de la decapitació però ell no s'ha refet de la seva  dendrofòbia.  I de quan ens llença les branques que talla a casa nostra per damunt de la tanca, perquè no les pot suportar ni tallades, què me'n dius?

- Jo dic que és un maleducat. I tu de què dius que no s'ha refet?

- Dendrofòbia: fòbia als arbres

- Però, que vols dir que això és  una malaltia?

- Sí, això vull dir, que està malalt, que això no és normal.

- Què dendrofòbia ni que romanços, el que passa és que és un animal, home!!! Amb perdó dels animalets que mai no farien una cosa igual.

- No podem pas privar-li que pavimenti tot el jardí, a casa seva tothom fa el que vol. 

- No, no podem privar-li, però a mi se m'acaba la paciència i ja dubto entre proposar-li una teràpia i a veure si amb cinc sessions ho tenim arreglat,  o bé si dedicar-me a tirar-li totes les caques del seu gat,  que hem hagut de recollir ben sovint, també per sobre de la seva tanca  i mira tal faràs, tal trobaràs... 

Contemplació

Pla de l'Estany - Borgonyà

Claror en bisell

damunt de la rosada

i es torna gebre.

Davant del blat.

Contemplació silent.

El groc m'arriba.

Un gran silenci

s'estén sobre el paisatge.

Només el riu.

Molí de Pals

Sota del cel, 

hi ha un altre cel fet més a mida.

I tot i així, jo no l'abasto.

Més a prop de l'horitzó

hi ha el paisatge verd de primavera,

pero jo tampoc hi arribo.

Ençà de tu

tantes coses

se m'escapen...

Banc a Saus

Diu aquesta plaqueta daurada:  "En aquest lloc, el senyor Jaume Batlle, gran home de bé, passava llargues estones de pau, soledat, tristesa i nostàlgia els darrers dies de la seva vida, segurament amb  ocults pensaments d'un home savi que mai no va manifestar.  Asseieu-vos lliurement aquí, sols o ben acompanyats, per trobar la pau interior."

Sec, poc a poc, amb la calma que em dona passejar sola, sense presses, mentre el meu acompanyant dibuixa i pinta.  Provo de retrobar les absències, totes aquelles que em donen pau interior, les conegudes, però també les desconegudes, com el senyor Jaume Batlle, de qui no havia sentit a parlar mai abans. Potser és el silenci, potser el sol d'hivern que encara feia de bon rebre, Potser la suggestió del petit rètol daurat. Somric perquè em costa poc sentir la pau interior.  Veniu, seieu al meu costat, ja veureu!

Safareig

Em sedueix la claror que t'envolta, 

l'equilibri harmònic de les teves mirades, 

el reflex del món en la lleu tremolor de l’aigua.

M'apropa la solitud,

el silenci de converses inexistents.

L'enyorança de les trobades del passat.

Hi trobo el cel, 

com si n'haguessis retingut un bocinet

i ell s'hagués volgut quedar per sempre.

Jardinera

No hi fa res que tinguem arrugues a la pell

ni cicatrius de les ferides a l'ànima,

mentre encara tinguem la claror als ulls,

i aquests colors, més bells que els de les flors 

ens acompanyin cada dia les nostres passes.