Lletres i fils 5: desesperació veïnal

 


- Què li passa a aquest home, vols dir que està bé del cap?
- No gaire, cada primavera fa igual comença a tallar branques, arbres, arbustos i tot el que li creix al jardí.
- Quin element està fet!  Així, per a què vol un jardí?  I per quina raó vol viure a Collserola?
- Això dic jo, hauria de viure a la ciutat i ben lluny de qualsevol parc o passeig, perquè si no, començaria a tallar branques com un boig.
- Però és que aquest any, ha estat pitjor, ja fa tots els mesos d'abril i de maig que va fent obres, ho ha pavimentat tot, per no haver de tallar mai més res.
- És un cas perdut! Te'n recordes quan va fer tallar una alzina a casa nostra, que ni tant sols li pertanyia?
- I tant que me'n recordo! L'alzina s'ha refet de la decapitació però ell no s'ha refet de la seva  dendrofòbia.  I de quan ens llença les branques que talla a casa nostra per damunt de la tanca, perquè no les pot suportar ni tallades, què me'n dius?
- Jo dic que és un maleducat. I tu de què dius que no s'ha refet?
- Dendrofòbia: fòbia als arbres
- Però, que vols dir que això és  una malaltia?
- Sí, això vull dir, que està malalt, que això no és normal.
- Què dendrofòbia ni que romanços, el que passa és que és un animal, home!!! Amb perdó dels animalets que mai no farien una cosa igual.
- No podem pas privar-li que pavimenti tot el jardí, a casa seva tothom fa el que vol. 
- No, no podem privar-li, però a mi se m'acaba la paciència i ja dubto entre proposar-li una teràpia i a veure si amb cinc sessions ho tenim arreglat,  o bé si dedicar-me a tirar-li totes les caques del seu gat,  que hem hagut de recollir ben sovint, també per sobre de la seva tanca  i mira tal faràs, tal trobaràs... 

Comentaris

  1. No sabia aquest tipus de fòbia. Imagina que n'hi hagués molts, ens quedaríem sense arbres!!. Però això de tirar les branques per damunt la tanca, ja no es tracta de malaltia, si més no d'educació.

    Molt bo el teu relat, amb cinc sessions es cura una fòbia? 😉

    Aferradetes de dillluns plujós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És impossible saber totes les fòbies que existeixen, són infinites, ni jo que m'he dedicat a aquestes coses me les sé. Hi ha cada fòbia raríssima, com aquesta, vaja, que és ben rara, perquè quin mal et poden fer els arbres? Algun en cau de tant en tant, sí, és veritat...

      En 5 sessions és pot fer molta feina, no sé si resoldre-la del tot, del tot, però avançar-ne molt sí.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  2. Caram, quin personatge aquest veí! Però si els arbres ens donen vida, quina fòbia més estranya, aquesta, i a sobre acompanyada de mala educació. Crec que necessita més de cinc sessions per curar primer la dendrofòbia i unes quantes sessions més de bons modals i aprendre a viure en comunitat.

    M'ha agradat molt el teu diàleg, molt proper. M'agrada com has introduït totes les paraules i aquesta paraula nova que no coneixia, ni la fòbia, vaja. És un diàleg entretingut, que fa somriure però també fa enfadar.

    Moltes gràcies per la teva aportació, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que tens raó i que seria més difícil aprendre a conviure que curar la fòbia. I tant que fa enfadar...

      Gràcies a tu, Núria!

      Elimina
  3. Aquesta fòbia vols dir que no es força corrent en alguns indrets? A les ciutats i carrers, sobretot els arbres, tenen els dies comptats. O potser és per no tenir feina, amb les fulles que cauen ni amb els ocells que hi nien. O potser no volen ombra ni a l'estiu. Hi ha gent per tot!
    Bona la història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per no tenir feina, sí, deu ser això... Teresa, hi ha gent per tot, però que trist!!!

      Gràcies, maca!

      Elimina
  4. Hi ha qui mai no està content!
    "Dendrofòbia". Avui també puc anar a dormir perquè n'he après una altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin veí, oi? Tinc un germà que sempre diu "El món està ple de ximples" abans jo m'hi enfadava, perquè no m'agradava aquesta frase ni aaquesta visió de la gent, però ara cada cop més penso que té raó.

      He, he, he, que dormis bé...

      Elimina
  5. Ui, que això té pinta d'estar basat en fets reals... En tot cas, això de les caques del gat és un bon contratac... no arreglarà les relacions, però potser capta el missatge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... segur que te'n recordes de l’alzina decapitada, amb la memòria que tens. Diguem que es una caricatura, però tots els elements són reals. Les alzines, les branques, les obres i les caques de gat. No, no tiraré cap caca de gat per sobre la tanca... no m'agradaria fer-ho i estic segura que no serviria d res i no captaria el missatge.

      Elimina
  6. Cadascú per on l'enfila... i amb les teves històries sempre aprenem alguna cosa, ni que sigui una paraula! Jo sabia que hi ha qui considera les fulles seques al terra per la tardor com brutícia, i per a mi són un ornament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant, cadascú per on l'enfila. Però si no t'agraden els arbres, no vagis a viure al bosc! A mi també m'agraden les fulles seques.

      Elimina
  7. He, he, és un text ben divertit...No sabia que existís la fòbia als arbres i si tinguéssim fòbia als que tallen arbres, com es diria???
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que la nova fòbia als que tallen els arbres, que encara no té nom, jo ja la començo a tenir... he, he, he... Bon vespre, M Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars