Lletres i fils 5: desesperació veïnal

 

- Què li passa a aquest home, vols dir que està bé del cap?

- No gaire, cada primavera fa igual comença a tallar branques, arbres, arbustos i tot el que li creix al jardí.

- Quin element està fet!  Així, per a què vol un jardí?  I per quina raó vol viure a Collserola?

- Això dic jo, hauria de viure a la ciutat i ben lluny de qualsevol parc o passeig, perquè si no, començaria a tallar branques com un boig.

- Però és que aquest any, ha estat pitjor, ja fa tots els mesos d'abril i de maig que va fent obres, ho ha pavimentat tot, per no haver de tallar mai més res.

- És un cas perdut! Te'n recordes quan va fer tallar una alzina a casa nostra, que ni tant sols li pertanyia?

- I tant que me'n recordo! L'alzina s'ha refet de la decapitació però ell no s'ha refet de la seva  dendrofòbia.  I de quan ens llença les branques que talla a casa nostra per damunt de la tanca, perquè no les pot suportar ni tallades, què me'n dius?

- Jo dic que és un maleducat. I tu de què dius que no s'ha refet?

- Dendrofòbia: fòbia als arbres

- Però, que vols dir que això és  una malaltia?

- Sí, això vull dir, que està malalt, que això no és normal.

- Què dendrofòbia ni que romanços, el que passa és que és un animal, home!!! Amb perdó dels animalets que mai no farien una cosa igual.

- No podem pas privar-li que pavimenti tot el jardí, a casa seva tothom fa el que vol. 

- No, no podem privar-li, però a mi se m'acaba la paciència i ja dubto entre proposar-li una teràpia i a veure si amb cinc sessions ho tenim arreglat,  o bé si dedicar-me a tirar-li totes les caques del seu gat,  que hem hagut de recollir ben sovint, també per sobre de la seva tanca  i mira tal faràs, tal trobaràs...