Porta verda

"Què hi haurà, darrere la porta verda?" Grup Cul de sac

Diu la cançó que darrere la porta verda se sent un piano.  I el misteri es renova cada dia, cada cop que sona una sola nota o tota una peça de música.  Però ella sap la solució del misteri. No hi fa res que se senti un piano: darrere la porta verda no hi ha ningú, quasi mai no hi ha ningú. Només és manté el dubte, si accepta d'una vegada per totes que no hi ha ningú o si truca i truca per comprovar-ho un cop i un altre. Tant se val.   No hi ha sorpresa, el resultat es sempre el mateix.  

Porta i finestra

D'una foto de la Montse una mica de tot trobada a l'Instagram

Encara que sembli de joguina, 
encara que jo no hi pugui entrar.
Encara que el temps ja em jugui en contra...
No hi fa res.
Escriuré flors i dibuixaré paraules.
Miraré totes les músiques i escoltaré tots els colors.
Et deixaré tots els mots del silenci a la finestra,
perquè els pètals en trobin el sentit.
Obriré cada dia les cortines, 
perquè encara que estigui núvol,
en el meu cel sempre hi canten els ocells.

Flors a dos nivells

Es busquen i no s’atenyen.
Cadascuna en el seu lloc floreix
amb voluntat de bellesa.
Els pètals caiguts
els recorden que el temps 
és sempre limitat.

Pèrgola

Que poc espai, a dins!
Tot és a fora...
Vora la riera, pararia la taula
sota l'ombra de la figuera.
Amb música d'aigua.

Molí antic

D'aquí

Després del vol,
submergida en un núvol,
tasto el silenci.

Instants fixats

a dins d'un temps que es fon

se'm fan presents.

El molí quiet
s'ha vestit de bellesa
roses als peus.

El pou i la bassa

El pou és sec, com l’esperança.
La bassa plena, com els anhels.

Heura

.

Sota del verd tan lluent
hi ha un país ben amagat
on hi viuen bestioles,
fongs i ombres misterioses.